La mort de Lennon

Recordo com si fos ara un dia de desembre de fa trenta anys en un campament militar d'Almeria. Jo hi feia de soldat, aproximadament de soldat, per entendre'ns, i, en uns moments de lleure, havent sopat, van dir a la televisió que algú havia assassinat John Lennon. Com que l'ambient de la sala estava carregat de substància masculina en ebullició (crits, cervesa, bromes de mal gust, suor), la notícia no va ser l'estrella de la nit, però sí que va servir perquè algú es fixés en l'aparell de dalt del prestatge. Molt de temps després, vaig saber que Mark David Chapman, el confés assassí de Lennon, ingressat a la presó des d'aquell dia tràgic en què, davant de l'edifici Dakota, va disparar la seva arma contra el cantant, havia actuat amb un cert cerimonial d'origen literari. Tenia, sobre la seva tauleta de nit, un exemplar d'El vigilant en el camp de sègol, la novel·la de J.D. Salinger que li va servir de guia per cometre el crim i de la qual fins i tot va llegir fragments en els moments més tràgics d'aquella jornada. La meva relació amb la història del jove Caulfield també es va iniciar durant el servei militar. Un amic me la va fer llegir i, des d'aleshores, m'acompanya. És un llibre de capçalera que he llegit i rellegit moltes vegades i que sempre acabo relacionant amb la bogeria de Chapman. La pregunta és: ¿com pot ser que un llibre produeixi efectes tan diversos segons qui sigui el lector? Per a mi, va ser un descobriment iniciàtic, una enlluernadora demostració poètica, una mena de guia de comportament davant de l'univers. Per a Chapman, l'origen del seu tiroteig. Va considerar que era el vigilant que s'havia d'encarregar que els nois no anessin fins a l'estimball (i caiguessin) per culpa de les males influències de Lennon. Una al·lucinació. De fet, però, ara que hi penso, per a Chapman també va ser una bíblia. En va seguir, al peu de la lletra, unes indicacions que jo havia llegit d'una altra manera. És el poder de la literatura. Cada 8 de desembre, recordo l'ambient de la caserna, en Lennon mort i en Chapman llegint com un possès.