Màrius Torres: de Coyoacán a Jalisco

L'any 1947 es van imprimir per primera vegada a l'antic poble de Coyoacán –ara incorporat a la ciutat de Mèxic– els poemes de Màrius Torres. Feia cinc anys que havia mort tuberculós a Puig d'Olena, quan en tenia tot just 32. Del recull només es van fer 140 exemplars. Meitat i meitat, en paper Guarro i en paper Malinche. L'encarregat va ser Joan Sales, poc abans del seu retorn a Catalunya, i va ser pagat amb diners que havia deixat Francesc Cambó. El desig d'Humbert, pare del poeta, era publicar-los a Catalunya, però en aquell temps es veia massa lluny.

No cal dir que l'impacte del moment va ser pràcticament nul, però el més important de tot és que els poemes es van salvar. Al pas dels anys es van anar llegint i publicant de manera escadussera en algunes de les revistes catalanes de l'exili.

El 1992, d'un d'aquells exemplars se'n va fer un facsímil en un tiratge molt més gran. I posteriorment s'han fet altres edicions molt acurades i explicades. Però m'ha emocionat especialment la traducció a l'espanyol que acaba de publicar Pagès, pel fet que gràcies al Llull s'ha pogut presentar per primera vegada a Mèxic, a manera de una modesta retribució per l'acollida als versos de Torres i a tants refugiats.

La primera presentació es va fer a Puerto Vallarta, de cara al Pacífic, on va ser molt ben acollit per tothom. Els responsables van ser Xavier Macià, l'editor i aquest servidor. Una setmana després, vam tornar-hi al si de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, aquella que fa sis anys va anar tan bé per a la cultura catalana, i l'endemà al Centre d'Estudis Literaris de la Universitat, només a poetes. Tothom agraït per haver-los fet conèixer el poeta lleidatà i entusiasmats pel que van veure i van saber d'ell.

Un llarg trajecte el d'aquesta obra, de Coyoacán a Guadalajara, ple de dolor i sacrificis, però amb un final feliç.