Aquelles pudors tan nostrades…
Aquests dies, a l'Ajuntament de Barcelona estan contents perquè la nostra ciutat va ser escollida recentment una de les més accessibles d'Europa. Va guanyar Àvila, cosa que remarca més l'èxit barceloní (vam ser finalistes). No és per menysprear la ciutat castellana, és clar. Però evidentment, per densitat de població, orografia, etc. la feina feta a Barcelona es pot considerar de primera magnitud. És una de les bones herències que deixarà l'Ajuntament socialista si el mes de maig no renova la victòria a les eleccions municipals.
Quan es parla d'accessibilitat, es pensa en voreres i carrers adaptats per a cadires de rodes, en semàfors acústics per als cecs, etc., etc. Tanmateix, encara no s'han tractat altres menes d'accessibilitat. Per exemple, sembla que és impossible fer que la nostra ciutat sigui més accessible a les nostres oïdes rebaixant el nivell brutal de soroll que té. Això també és accessibilitat. I en aquest cas, no en som gaire. I la qüestió de l'olfacte? Barcelona és accessible als ciutadans de narius delicats?
Fa no res, mitjançant “el nas de persones calibrades olfactivament”, l'empresa Odournet va estudiar quina olor (o pudor?) feia Barcelona. Segons els enquestats, pudia sobretot a trànsit, restes de menjar i claveguera. Que potser esperaven un altre resultat? Fixin-se en les zones ensumades: la plaça Sant Jaume (Ciutat Vella), la Sagrada Família (Eixample), el Carmel (Horta-Guinardó), la Sagrera (Sant Andreu), Ciutat Meridiana (Nou Barris), el Fòrum (Sant Martí), plaça Lesseps (Gràcia), les Tres Torres (Sarrià-Sant Gervasi), el Camp Nou (les Corts) i Sants- Estació (Sants-Montjuïc). Una tria molt particular, perquè si arriben a passejar els narius per la plaça Orwell, el Raval o els entorns de la plaça Reial, els resultats haurien donat dosis altíssimes de pudor de pixum fresc, pixum ranci, merda fresca, merda rància, vòmits secs i vòmits frescs.
Siguem seriosos i, mai més ben dit, no amaguem la brutícia sota la catifa. El que és ben clar, tanmateix, és que si bé cal preocupar-se per l'accessibilitat de les minories discapacitades, també cal fer-ho de manera fefaent per altres problemes de qualitat de vida que afecten tothom. La conscienciació administrativa sobre els efectes de la contaminació acústica ha anat arribant aquests darrers anys. Esperem que en
el cas de l'olfacte (que
no deixa de reflectir
altres mancances) sigui igual.
