Una altra dimensió, altra vegada

Si l'Espanyol tenia la fórmula, el Barça ja ha tornat a desafiar la ciència. L'equip de Pochettino quedava com l'últim reducte que l'equip de Guardiola encara no havia conquerit de manera explícita amb un resultat inqüestionable. El resultat d'ahir va ser eloqüent i també ho va ser la manera de superar tàcticament el dispositiu dels blanc-i-blaus. Els avenços dels rivals per desactivar el futbol del Barça queden obsolets sobre la marxa. El Barça va més enllà d'inventar antídots, es reinventa ell mateix per establir nous horitzons que desafien la inventiva dels rivals. I quan hi ha un rival que creu que ha arribat a l'horitzó blaugrana, s'adona cruelment que era un miratge. L'equip de Guardiola està més enllà d'on el situen els analistes, d'on el creuen els equips que s'hi enfronten, d'on han vist mai el futbol els que n'han vist més i els que hi han jugat a tots els nivells. Pocs equips, potser cap, han estat mai tan capaços de fer totes les coses que s'han de fer en un camp de futbol. I el Barça és un equip que coneix tan bé aquest joc i està tan ben dirigit que en cada partit, en cada situació de cada partit, sap aplicar el perfil més adient. Ara toc, ara pressió, ara la pilota cap a la banda, ara al primer toc, ara ens ajuntem, ara ens obrim, ara la pilota enrere, ara a l'espai, sempre organitzats. Ahir va guanyar posant en primer pla la seva gran capacitat per defensar. Aquesta mateixa setmana ho havia remarcat un savi del futbol, Laureano Ruiz. Mentre que per a les grans majories el més vistent d'aquest equips és la seva capacitat atacant, Laureano Ruiz va voler remarcar-ne el perfil defensiu. La capacitat per recuperar pilotes dins el camp del rival és el factor que genera més gols. Més que l'atac organitzat des de la defensa. Letal en tots els aspectes, el gran avenç del Barça és que sap triar el que convé en cada moment.

Rere tots els aspectes futbolístics del Barça també hi ha un esperit esportiu indòmit. Sembla que Pep Guardiola ja no sol passar vídeos als jugadors abans del partit. No els deuen necessitar. Però aquests dies podem veure a la televisió un espot de la Barcelona World Race que ens parla també d'aquest esperit que impulsa els grans esportistes a voler anar més enllà, a pesar de les dificultats i sense acomodar-se en els èxits passats. L'espot reprodueix una conversa entre el navegant Guillem Altadill i la seva dona durant la disputa de la passada edició de la volta al món a vela sense escales. Altadill explica que se'ls ha trencat el pal, que el seu company de vaixell té dolor i tota una sèrie inacabable de dificultats més. La seva dona l'interromp i li diu: «Per què no tornes?» Tot seguit es fa un llarg silenci només tacat per uns suposats sorolls que dificulten la comunicació. Al cap d'una pausa esfereïdora, la veu d'Altadill: «Jo també [t'estimo, se sobreentén]». Tot va malament, tot és un desastre, però tornar... de cap manera. El repte, la dificultat dels reptes, és el que dóna sentit a la vida d'un esportista. El Barça de Guardiola està fet d'aquest material. Per superar els rivals i les dificultats, t'has de superar tu mateix. I els èxits passats no són l'impuls del present.

El repte de superar l'Espanyol no era banal. Certament, Pochettino havia aconseguit bloquejar el Barça més d'una vegada. I aquesta vegada, a més, l'Espanyol era més bon equip que les temporades anteriors. El Barça, també. Però quedava pendent veure-ho sobre la gespa. El que semblava una cortesia de Guardiola al seu col·lega en la roda de premsa de divendres va ser una veritat absoluta. Havia dit que havia après molt del tècnic argentí, i ho va demostrar, no era simple cortesia. Tenia molt ben estudiat l'Espanyol, i va ensinistrar els seus jugadors per superar les dificultats del rival i treure'n el màxim profit. Mantenint l'estil universal, va aplicar el pla adequat al partit. No li va importar que l'Espanyol tingués més la pilota en els primers minuts. Ben organitzat, no va passar angúnies i va amenaçar amb el contraatac. L'Espanyol volia empetitir els espais, el Barça va obrir el camp. Els blanc-i-blaus pressionaven molt amunt, Valdés enviava la pilota llarga i el Barça s'ordenava per endur-se-la cap a l'àrea rival o per recuperar el refús i organitzar una jugada. El Barça va explotar tots els espais possibles per fer mal a l'Espanyol, si més per fer-lo córrer. En aquest aspecte, Messi va tornar a ser un malson. Com el dia del Madrid, no va marcar. Però va masegar el rival amb el seu joc entre línies i les passades de gol. El mèrit, altre cop, va ser col·lectiu, però també s'ha de particularitzar Valdés. A més del paper diferent en l'origen de les jugades, ahir va tenir una intervenció decisiva davant Callejón. Les prestacions de l'Espanyol no va ser inferiors a les que havia exhibit en anteriors enfrontaments. Però el Barça ha tornat a situar-se en una nova dimensió. «Per què no tornes?» Perquè encara no he arribat on vull arribar.