L'OBSCUR DEL RETRAT
Els símbols en el futbol
El futbol no seria la meitat d'atractiu sense tot l'imaginari col·lectiu que crea al seu voltant. Alhora té una simbologia plena d'història.
El dissabte al vespre hi va haver un triomf del planeta futbol a Cornellà, el mateix que hi haurà avui contra l'Athletic al Camp Nou. Voluntat de jugar a futbol, davant un públic entusiasta, esportiu i vibrant. Per oblidar, la frase «el Barça és l'enemic, no l'adversari», és fora de lloc, el creador d'aquest eslògan millor que s'apunti a la legió. Els periquitos van donar una lliçó de comportament més enllà de quatre immadurs.
Una vegada més, la maquinària blaugrana va mostrar el seu talent insuperable. I el noble reconeixement de l'acció d'Iniesta a Sud-àfrica, per treure's el barret.
La televisió ha convertit el públic dels camps de futbol en protagonistes. I en això hem guanyat molt i molt.
El recull de notícies de la cadena privada que emetia el partit intentava evitar les imatges amb senyeres i estelades, però és concloent que l'extrema dreta espanyola de caire feixista ja no es fa visible, aquest és un mèrit dels principals accionistes de l'Espanyol, però l'ostentació i els mosaics blanc-i-blaus, d'origen monàrquic borbó, el que tenen també el Deportivo, el Màlaga, la Real Sociedad i, fins i tot, la bandera argentina, vénen d'on vénen.
És l'atractiu que té apostar pel planter, en el fons és lleialtat a tu mateix. I sigui el Barça, l'Athletic, la Real Sociedad o l'Espanyol és un camí que reforça els símbols per damunt de fitxatges multimilionaris o jugadors fitxats d'un altre lloc.
S'ha redreçat la Real i juntament amb l'Athletic surten amb l'ikurrin, aquest és el repte del futbol català, després de més de 30 anys de democràcia, que els dos grans clubs catalans surtin junts amb la bandera que va regnar el 10 de juliol demanant el dret a decidir.