Trossos

Sense causa

Deuen recordar aquella escena de Rebel sense causa amb James Dean en la qual dos conductors fan una juguesca: corren a tota velocitat cap a un precipici i perd qui frena primer. La gràcia –escassa– del joc és que se suposa que ningú no vol caure pel precipici. Per tant, tothom espera que l'altre freni abans. La segona votació de la investidura de Mas, si tots plegats ens acabem bevent l'enteniment, té alguna cosa d'aquesta cursa.

Frenar

Se suposa que al Parlament ningú no vol caure en el precipici d'unes eleccions d'aquí a dos mesos. Que és el que passaria si Artur Mas no obtingués en segona votació les abstencions necessàries. Hi ha tres cotxes que corren cap al precipici: el PSC, el PP i Esquerra. Si voten no a la segona votació, caurem. I sembla que juguin a veure qui és el primer que frena i anuncia abans la seva abstenció, el primer que diu que, tot i discrepar de Mas, és lògic i natural que se'l deixi governar.

Perdre

Tots tres preferirien que el primer que frenés fos l'altre. Perquè així podrien posar el crit al cel i fer d'oposició dura. A CiU li convindria que frenessin tots tres a l'hora. El PP és el que creu que frenar el primer li és menys costós, perquè CiU li deuria llavors un favor. El PSC, però sobretot Esquerra, volen que el PP freni abans, per així poder denunciar una sintonia entre CiU i el PP que de fet haurien provocat ells. Però de moment ningú no frena. I el precipici hi és.