Generalitat a Madrid
Com que mai no m'ha tocat la grossa de la rifa de Nadal, ni cap de les paneres amb pernil i tot –que és on comença i acaba tota la meva fúria ludòpata, i... fins al desembre que ve!–, em fixo en les llistes llarguíssimes que fan l'antologia dels premis menors. N'hi ha tants com poetes mediocres..., tot i que sempre n'hi trobes de dignes, mereixedors d'epitafi i de discurs d'autoritat municipal mudada. Doncs bé: enguany m'interessen ben poc –dicen que la distancia es el olvido– els nomenaments de noves o de nous honorables, i més els efectes de mesures Mas contra l'excés de càrrecs de lliure designació, mesures que incrementaran, i de quina manera!, l'atur a la terra més ufana sota la capa del sol i on ha crescut l'espècie biològica de la confiança en nòmina.
Clar i net: m'interessa molt saber a qui nomenaran delegat/da del govern de la Generalitat a Madrid, on, els que ho han fet bé –Josep Gomis, Santi de Torres, José Cuervo– han ajudat a lubrificar les relacions culturals i polítiques entre dues ciutats, imatges de marca, i referència d'una nació (sense títol) i d'una altra amb massa títols, com són Barcelona i Madrid.
Hi ha, a Madrid, molts catalans d'AVE i/o de Pont Aeri: la majoria es creuen que coneixen Madrid però només en saben, de la missa, la meitat, inflada, sovint, pels no sempre prou honestos poders mediàtics, experts en estereotips i d'una llagoteria decadent amb relació a qui els unta i els paga. El dia a dia de Madrid té ben poc a veure amb la vida a la Villa, on els óssos sí que són óssos (domesticats) però els presumptes madroños no són pas com l'arboç i sí com una alzina més aviat ensopida però al capdavall casolana, amable. La delegació del govern de la Generalitat, ara a la seu de l'antiga Secretaría General del Movimiento –¿res no canvia, al país?–, i Blanquerna, llibreria i centre cultural, creixen, a poc a poc, potser, però sense trampes, en prestigi: són referències i llocs de trobada... i de possibilitat de relació amb altres realitats apassionants. Si certifico que els delegats del govern de la Generalitat a Madrid han obert portes i ens han fet a tots més signes, també confirmo les meves crítiques a d'altres, que voldria oblidar, i que han practicat el sectarisme de partit i que no havien prioritzat la representació plural i generosa d'una Catalunya que vull plural i generosa. Ço és: gran.
