Opinió

TAQUIGOL.

ÀLEX SANTOS

Soci o seguidor

a l'alça

«Feeling» amb Guardiola. Diu Sandro Rosell que Guardiola pot renovar ja i en les condicions que vulgui. No crec que sigui tan fàcil, però. Sí que ajudaria a no iniciar un nou serial que Josep Guardiola decidís de manera immediata el futur que vol viure al costat del Barça. Mentre l'equip funciona i algunes renovacions grinyolen, la del Pep no hauria de ser motiu d'enrenou.


El president Josep Lluís Núñez ho tenia clar durant el seu mandat. Escoltava tothom, al principi, encara que el motivava molt saber quina condició tenia el seu interlocutor respecte al Barça: soci o seguidor? Era interessant com Núñez separava aquests dos grups. Al segon, li mostrava tot el seu respecte, mentre que l'atenció era per al primer, pel seu vot i per la seva condició de propietari. A Núñez sempre li importava el soci, molt més que el seguidor. Per això, quan l'escridassaven o el criticaven, el que més li importava era que els que ho feien no fossin socis. Segons ell, en realitat, només el criticaven els mals barcelonistes i, és clar, aquests no devien ser socis.

Sandro Rosell, en la compareixença d'ahir, va fer un exercici interessant de qui és qui al Barça: el soci, el seguidor i l'opinió publicada. Respecte a aquest darrer grup, integrat preferentment per periodistes i opinadors, Rosell va mostrar el més absolut rebuig, especialment contra aquells que escriuen coses que no li agraden, tot just després d'aplaudir la tasca dels mitjans de comunicació a l'hora de difondre el missatge del club.

Menys contradicció va mostrar quan es va referir a la figura del soci i a la de l'aficionat. Aquest darrer, que anys enrere era la força majoritària del barcelonisme en els desplaçaments de l'equip i en les finals, cada cop interessa menys al club. Fins fa un mes, encara se l'animava a formar part de la família amb la possibilitat de donar-se d'alta com a soci a un preu raonable. Ara, amb la llista bloquejada, a l'aficionat només se l'espera a la botiga, per inflar el contingent d'espectadors que té la televisió de pagament i per a poca cosa més. Aquest immens grup d'aficionats, també el veritable cor del club barcelonista, cada cop té menys o nul·la força en el club. Ja no tenen dret a entrades perquè són els socis sense abonament els que tenen preferència i, en les finals, en què sempre acostumaven a omplir autocars i acompanyar l'equip, se'ls ha acabat aquesta opció.

Atès aquest panorama, a Rosell li importa poc l'aficionat, al contrari que el soci. Ahir ho va subratllar. En l'interessant debat sobre la publicitat a la samarreta, a Rosell només li interessa que, segons les dades que manega, el soci ha dit majoritàriament que accepta Qatar Foundation, tot i el rebuig que sospita que hi ha entre la massa d'aficionats.

En aquest punt, Rosell ha d'optar per reforçar la seva decisió amb el suport dels que paguen, va insistir, i obviar aquelles veus que s'han posicionat amb arguments ferms contra la publicitat de l'estat de Qatar, a través d'una de les seves fundacions. Per molt que pesi, al cap i a la fi, s'han de prendre decisions i aconseguir aliats.


de baixada

La crisi blanca. S'interpreta que Florentino Pérez ha desautoritzat Morurinho i que aquesta crisi podria repercutir esportivament en l'equip madridista. Compte: dues de les tres darreres lligues del Madrid han anat acompanyades de crisis monumentals en el si del vestidor, amb amenaces fins i tot de destitució. Per tant, davant les crisis del Madrid, menys histèries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.