Ara no toca tacticisme
Ja entenc que el parlamentarisme té una litúrgia, com l'Església. Entenc que si un candidat a la presidència de la Generalitat no té 68 vots o més, haurà de buscar aliances o esperar en una segona volta abstencions o suports. Tot això ho entenc. Però sempre he pensat que un excés de litúrgia crea distàncies insalvables amb la gent del carrer. A mi, m'hauria semblat bé que el futur president de la Generalitat hagués sortit escollit en primera volta, perquè el país no està per anar fent voltes, amb la situació en què estem.
De la mateixa manera que la mesa del Parlament es va constituir amb vots d'uns i altres, i les minories van ser apartades, amb la investidura del president s'hauria pogut fer el mateix. Que cada grup hagués defensat la seva posició, però facilitant els pocs vots que necessitava l'únic aspirant a la investidura. Es tractava de superar un tràmit parlamentari i agilitzar la formació de govern. Si a CiU li falten sis diputats per a la majoria absoluta, tres de socialistes i tres de populars, o bé dos de socialistes, dos de populars i dos de republicans haurien pogut votar per Artur Mas, mentre que Nadal, Sánchez-Camacho i Puigcercós igualment haurien defensat la seva proposta política.
Ara em diran que no ve d'un parell de dies, i potser tenen raó. Però la litúrgia en temps de crisi econòmica i nacional –mirin com ahir mateix el Suprem advertia Catalunya que cal complir la sentència del Constitucional en matèria lingüística– és un element de gran distorsió. La gent n'està tipa i demana solucions. Els partits de l'oposició no han de renunciar als seus programes ni estratègies, només faltaria. Tampoc no s'han de lligar de mans i peus quan estan sotmesos a profunds debats interns i no acaben de veure l'horitzó. Però el tacticisme i la politiqueria de partit són males aliades quan l'hora és greu i demana patriotisme per damunt de tot.
Si ara toca Artur Mas –els electors ho han volgut així àmpliament–, siguin patriotes, facin pinya i ajudin. Passats els 100 dies de gràcia i quan hi hagi llum al final del túnel d'aquesta maleïda crisi, tornin al tacticisme i l'electoralisme si volen. Però ara no toca.
