L'hora dels mestres
Bé, feia temps que sentíem la torrentada i ja la tenim aquí. Irrompen els furiosos “cavalls de l'aigua”, com deia Espriu. Cavalquen les tres sentències del Tribunal Suprem contra la llengua catalana. Vénen per arrossegar-ho i desolar-ho tot, per eliminar el català com a llengua vehicular a l'escola.
Ha arribat l'hora de salvar els mots protegint-los amb la nostra convicció. Ja no s'hi valen tebiors ni sofismes. Després d'una pluja àcida persistent des de les televisions castellanes; després que uns quants polítics i funcionaris ressentits hagin obert les comportes de dins estant, la inundació abatrà l'últim dic de la resistència: l'ensenyament. Ja no ens quedarà cap recurs per catalanitzar els nens nouvinguts.
Ha arribat, doncs, l'hora dels mestres, ha arribat l'hora de la valentia. Ha arribat l'hora dels qui tenen el poder de debò. L'hora de la insubmissió democràtica i pacífica contra la injustícia i contra l'odi a tot el que som i a tot el que parlem. Com ja deia en un article de fa temps, el català no ens el salvaran ni els diputats ni els consellers ni els regidors, per necessaris que siguin uns i altres.
Només els qui estan en contacte diari amb els nens del país poden evitar el sadoll d'aquestes fúries castellanes que no estimen cap més llengua que la seva.
Confiem en vosaltres, mestres. I ens tindreu al vostre costat.
