Un regal del Suprem

Nadal de llums, colors, desitjos i regals. No sabem si per contribuir a això últim el Tribunal Suprem va deixar anar ahir tres sentències en les quals ordena a la Generalitat adaptar el sistema d'educació a “la nova situació creada” arran de la sentència del Constitucional contra l'Estatut. I l'obliga a “considerar també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, juntament amb el català” i a fer que aquell pare que ho demani pugui rebre totes les comunicacions en llengua castellana.

Els partits catalans van interpretar que les resolucions afecten casos particulars, però que no entren en la llei de política lingüística del 1998, que consideren blindada. Més enllà de les interpretacions més o menys intel·ligibles, el que és clar és que la sentència intenta dinamitar el model d'immersió lingüística, vigent des dels anys vuitanta i periòdicament qüestionat. En l'última legislatura, de manera constant després de la irrupció de Ciutadans al Parlament i la batalla que, a remolc dels de Rivera, ha reprès el PP, pròpia d'Alejo Vidal-Quadras.

Encara recordo algunes veus socialistes al govern quan asseguraven que la tisorada del TC en el que fa referència a llengua era “una tocada de nassos” però que no tindria efectes. Potser no comptaven amb les resolucions judicials que vindrien a posteriori. Resolucions que superen un Constitucional, que ja dictaminava que “les dues llengües oficials han de ser reconegudes pels poders públics competents com a vehiculars”.

La sentència del TC va sortir al juliol i, a l'octubre, ja n'hi havia d'altres de derivades: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya suspenia cautelarment el gruix dels reglaments d'ús lingüístic del català de l'Ajuntament de Barcelona i Lleida. I, ara, la del Suprem que, casualitat o no, arriba el dia abans que Artur Mas sigui investit president de la Generalitat en segona volta, avui. Per alleugeriment de CiU, Mas va lligar l'abstenció del PSC, que el deslliura de dependre del PP.

A més de ser un pronunciament polític, el problema és que les sentències del Suprem tinguin un efecte crida. I, en aquest cas, que no es compleixi aquella dita que diu que “ el vent de Nadal dura tot l'any”.