Primeres escaramusses

Com diu molt bé Vicent Partal, això dels tribunals espanyols és un cop d'estat. Com que és impossible de dur a terme alçaments militars, perquè serien mal vistos i perquè els temps que corren no són proclius a aquest tipus de reaccions violents, Espanya (una determinada Espanya que, ara per ara, sembla l'única possible) es dedica a fuetejar les reivindicacions nacionals que no són les seves amb una bateria ben formada, disciplinada i contundent d'efectius vestits amb la toga immaculada de la justícia. El problema de fons (que ho és) no rau només en el fet que estiguin en contra de futurs més o menys cobejats, més o menys hipotètics, més o menys factibles. El problema no és que tallin de soca-rel tímides declaracions de sobirania. El problema és que aposten fort per carregar-se construccions que ja fa anys que han demostrat la solidesa dels pilars. El problema és que aprofiten una voluntat de pas endavant per recalcar la necessitat d'obligar-nos a fer-ne dos o tres enrere. Aquest és el rerefons obscur de les sentències del Suprem. És evident, com s'ha argumentat, que la decisió dels jutges no implica un canvi radical en la política lingüística. Ateny casos particulars que no necessàriament s'han d'elevar cap a un replantejament general. Sí, d'acord. Ho és tant com és certa la circumstància que els contraris a la immersió tenen ara unes armes de què no disposaven fa anys. L'allau en contra del català comença amb la sentència del Constitucional i s'anirà estenent fins que arribi a la plana tranquil·la on ens pensàvem habitar. La bola es farà cada dia més grossa, amb mentides infames que el col·lectiu de professionals de la llengua Desmuntem mira de fer explícites en les seves reflexions. La tendència és aquesta. Està bé que no hi donem importància i que sentim dir que “no es canviarà ni una coma de la llei educativa”, però no hem de ser ingenus: també hem de prendre consciència que això és una guerra i que aquestes són, tot just, les primeres escaramusses. Per cert, me n'oblidava: Bon Nadal!