Aigua al foc

Hem llegit anàlisis jurídiques de les sentències del Suprem relatives a les llengües de l'ensenyament a Catalunya. I convé tenir-les present perquè, en efecte, es tracta, en aparença, de matèria jurídica. Hem llegit comentaris que en valoren la repercussió lingüística i, en efecte, convé valorar-los perquè l'objecte de les sentències és lingüístic. Però el nus veritable de l'assumpte és polític i és en els dominis de la política que s'ha de situar aquestes sentències. Els jutges que les han dictades probablement refusarien l'apreciació i argumentarien que ells es limiten a aplicar la legalitat. Però la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, de la qual es fa dependre les del Suprem, és netament política i, per tant, també ho són les seves derivacions i conseqüències. Situat el conflicte en l'ordre polític, sobta bastant la resposta que van tenir els principals partits catalans, CiU i PSC i també ICV, en conèixer els veredictes del Suprem. En aquesta actitud hi va coincidir el Departament d'Educació. És, en general, una resposta elusiva, que tendia a treure importància a l'afer i que assegurava que no canviarà res en l'aplicació de la immersió lingüística. “No estem davant de cap canvi de present ni de futur en el desplegament de la llei vigent”, va dir el conseller en funcions, Ernest Maragall, en una frase que resumeix aquesta actitud compartida. Potser no hi haurà cap canvi, tant de bo. Però fa l'efecte que els partits haurien d'haver tingut una resposta política a una provocació política, disfressada, un cop més, de substància jurídica, un mecanisme que, d'uns anys ençà, s'ha tornat habitual en el marc de l'estratègia d'enduriment que aplica el poder central envers Catalunya. Els partits han procurat sobretot calmar els ànims i tirar aigua al foc. Suposem que confien en aquella dita: que ells facin la llei que nosaltres farem el que ens convingui. Potser sí. No és mala política, certament, en aquest cas. Però l'ofensiva centralista és de debò i cada cop és menys clar que es pugui aplicar impunement aquella argúcia.