Demà és Nadal
La civilització cristiana ha estintolat les seves creences en dos moments àlgids de la vida del seu fundador: el naixement i la mort. Aquests dos fets són crucials en l'existència de qualsevol ser viu. El principi i el final. Celebrem que farà més de dos mil anys que va néixer un nen en un estable de Palestina i que aquest naixement va canviar el món. Fa reflexionar que a partir d'aquest fet s'hagi creat una organització tan ben tramada que ha durat més de dos mil·lennis i que ha defensat a capa i espasa els dogmes d'aquesta fe. És clar que la perdurabilitat és consubstancial en moltes altres religions on es repeteixen ideologies similars i misteris que mai s'han pogut provar. Els veritables creients accepten amb els ulls clucs la doctrina que s'imparteix i per ells el que els successors de Pere fan a la Terra té la benedicció del Cel.
Una part important de la nostra gent viu el Nadal com un temps de joia perquè es commemora aquest naixement diví. Un altre gruix celebra unes festes a l'entorn de l'escalf familiar, però avui tocat pel consumisme més ferotge. És el resultat d'haver canviat les festes d'hivern precristianes pel Nadal que no deixa de ser-ne una continuïtat. Hi ha un tercer bloc de persones a qui rellisca aquest esdeveniment, que no els motiva per res i fins i tot algunes l'arriben a odiar. Qualsevol posicionament ha de ser ben vist per un déu que és la bondat infinita.
