Trossos

CiU + PSC

La gran pregunta de la votació de la investidura de Mas, en termes polítics, no era tant amb qui volia pactar CiU, sinó qui volia pactar amb CiU. Al final, l'opció ha estat amb el PSC i és la més raonable per a tots dos. Això no és la sociovergència, que era tradicionalment el nom d'una coalició de govern impossible. És un pacte puntual per a la investidura i un clima de relacions preferents per a la legislatura, si més no fins a les eleccions espanyoles.

Opció CiU

Per a CiU hauria estat bo passar la investidura amb més abstencions. Però si només podia ser una, la millor era PSC. Passar la votació amb el PP, l'endemà de la sentència sobre la llengua, hauria estat impossible d'explicar, encara que fossin abstencions a canvi de res. CiU no ha fet grans esforços per incorporar Esquerra ni Esquerra grans esforços per deixar-se incorporar. El PSC, manant a Madrid, era l'opció que oferia més sensació de solidesa, estabilitat i generositat.

Opció PSC

Quan el PSC decideix pactar amb CiU ho deu fer per molts factors. Segur que a Madrid els sembla bé. En temps de tribulació interna, millor oferir la imatge d'un partit responsable i compromès amb la governabilitat. I suposo que ha actuat també la memòria de l'any 80, quan Pujol va oferir a Reventós entrar al govern i el PSC va dir que no amb les entranyes, per despit i per convicció que això del pujolisme duraria quatre dies. Dels vells errors se n'aprèn.