És la guerra

Als que també ens dediquem a escriure d'esports a vegades ens renyen perquè per explicar el que fan els esportistes fem servir un llenguatge massa bèl·lic. Encara que es pugui arribar a considerar que l'esport és la guerra per uns altres mitjans i que tot sigui en sentit figurat, el llenguatge bèl·lic no fa cap bé, ans al contrari.

Però que no es faci servir un llenguatge bèl·lic, no vol dir que les guerres no existeixin. I algunes no són gens figurades, sinó ben reals. A vegades les coses s'han de dir tal com són. Doncs diguem-ho clar: Espanya està en guerra amb Catalunya. Aquí podem dissimular i utilitzar eufemismes. Dir coses com ara que a Espanya no ens entenen, que hem de fer més pedagogia del que som els catalans, que les últimes sentències judicials no són ben bé el que semblen, que hem de respondre amb civisme i refent ponts de diàleg i, més agosaradament, que hem de reconduir les relacions amb Espanya. I mentrestant des d'Espanya van reconquerint terreny i ens condueixen cap a una situació d'involució que té més a veure amb les llibertats que Catalunya tenia a l'època de Franco que amb les que es van pactar al principi de la transició democràtica espanyola.

Són implacables i no ens deixen tranquils ni a la taula de Nadal. Aquest any ens hi han plantificat les sentències del Suprem que dinamiten el sistema d'immersió en català en l'ensenyament i el recurs del govern espanyol al Constitucional contra la llei de consultes catalana. Després de trenta anys de democràcia a l'espanyola, s'ha iniciat la reconquesta dels drets que els catalans havíem aconseguit pensant que la nostra relació amb Espanya podia bastir-se a partir de pactes.

No. No hi ha res a fer. Alguns hem estat sempre independentistes per pura convicció ideològica. Ara hi ha més motius culturals, econòmics i polítics. La societat civil ja s'ha manifestat clarament, amb el punt culminant del 10 de juliol. Falta la resposta dels grans partits polítics. I no sembla que encara es donin per al·ludits. Ens fan la guerra i aquí responen amb balls de saló. CiU es prepara per governar el país. Quan estigui a punt, potser ja no en quedarà.