No era el Montessori!
Quan veuen qualsevol paper imprès, no tenen una irrefrenable tendència a llegir-lo? Josep Pla confessa que va agafar aquest vici de petit. A mi –i perdonin– em passa el mateix, i vet ací que l'altre dia, tocat per aquest estat d'indolència inherent a les irremeiables festes nadalenques, em poso a llegir la part de columna que deixava veure un diari vell plegat per la meitat que tenia a tocar. Deia d'un gran edifici que –ho vaig retallar– “compta amb pistes de bàsquet, a més d'un camp de futbol al pati central, d'un pavelló poliesportiu dotat amb gimnàs i vestidors, i d'una piscina exterior. Pel que fa als serveis, el centre té una gran àrea d'equipaments culturals, per als cursos de formació, amb biblioteca, sala d'estudi, sala d'actes, aules i tallers, i també teatre”. Bé, vaig dir-me: després de les incerteses sobre l'obertura a Figueres d'una sucursal del col·legi Montessori, l'Ajuntament i el centre deuen haver arribat a un acord i, tot i no haver-me'n assabentat, el projecte ja deu ser una realitat. Segueixo llegint i les dades cada vegada em sorprenen més: el centre ocupa 6,5 hectàrees, costa 100 milions d'euros i té capacitat per a 750 interns. Interns? Els alumnes s'hi quedaran a pensió completa? No sabia que el Montessori oferís aquests serveis... De seguida caic de l'escambell: es tracta de la nova presó (?), que està a punt per rebre els primers... residents.
