Imposicions?

Nit de Nadal. Pica-pica, nadales i debat intens sobre llengua i imposicions. Una veu tan incipient com incisiva defensa que el català no s'ha d'imposar amb quotes i multes, que els temps de les imposicions estan superats (?). No és estrany, aquesta tesi té 21 diputats al Parlament (PP + C's) i mig milió de vots al darrere. El que espanta és tanta ceguesa, tanta desmemòria compulsiva i tanta branca tapant la visió del bosc. Què són 300 anys de castellanització forçosa? I quatre dècades de persecució franquista? A Espanya, el català és una nosa a esborrar i, al món, un curiós i anònim sac d'ossos sortit miraculosament amb vida d'un camp de concentració. Testimonial al cinema, a la TV, a la xarxa, als tribunals, als videojocs, a l'oci, als negocis, a Europa, al carrer. Això sí que és una imposició. Consumada, il·limitada i ben viva. La donem per bona?