Propòsits per a l'any nou

El dia rúfol i una mica fosc que fa quan escric aquest article no convida gaire a fer llista de bons propòsits i desitjos per a l'any que acaba de començar, però em fa l'efecte que tots estarem d'acord en què un bon desig seria que la crisi econòmica vagi dient adéu. Ja veuen que no demanem que s'acabi, perquè tots els auguris ja fa dies que vaticinen que això va per llarg i perquè tot i que somiar és gratis, també cal tocar de peus a terra. Ens conformaríem, doncs, amb què l'any econòmic fos una mica més benèvol que els anteriors, que la taxa d'atur baixés i que tots plegats poguéssim començar a respirar una mica. Ja ens han advertit, però, que la travessia serà llarga i dura –se n'ha cansat de dir-ho el president Mas– i que els excessos de nou ric s'han de pagar ara amb estalvi i esforç. Fem, doncs, propòsit d'estalvi, però que també ens hi acompanyin bancs, caixes i tots aquells que ens van fer creure que eren els amos del món.