Tinguem coneixement

Aquests dies hi ha hagut una mica de confusió sobre el nom de les conselleries del nou govern. N'hem vist publicades diverses versions fins que tot s'ha anat aclarint. Així, la conselleria que regirà l'honorable Mas-Colell se'n dirà d'Economia i Coneixement. Entre els diversos sentits que té, en català, la paraula coneixement n'hi ha un que ens agrada molt. És aquell en què coneixement significa sentit comú, mesura, clarividència, bon discerniment. D'una persona que té coneixement, ens en podem refiar. Als últims anys, però, s'ha anat divulgant també un altre sentit de la paraula mitjançant l'expressió societat del coneixement. Forma part de l'èpica del segle XXI, d'aquella retòrica futurista i panglossiana sobre el millor dels mons possibles, que és el que habitem. Se suposa que ara vivim en la societat del coneixement, moderna, activa, intercomunicada. En realitat, en el nom de la conselleria, coneixement vol dir Universitat. I per què s'evita, doncs, aquesta noble paraula? Perquè tenim una fal·lera pels eufemismes i per complicar les coses. Per això, una conselleria del Coneixement amb aquell sentit secular seria prou necessària. De la conselleria d'Obres Públiques ha desaparegut l'expressió Obres Públiques, un altre detall propi d'una època amb una inclinació molt acusada a no dir les coses pel seu nom. Se'n diu de Territori i Sostenibilitat. Per fer-ho més líric encara podríem haver-la anomenada de Territori i Paisatge si no fos que el nom ja està registrat. Sostenibilitat és un altre mot que ara té molt vent a favor, tot i ser més aviat lleig. Ara tot ha de ser sostenible, el creixement, l'agricultura, la ramaderia, el consum, fins i tot les relacions de parella. Es comprèn, doncs, la pretensió que les obres públiques també siguin sostenibles, però fer que un nom substitueixi l'altre potser és exagerar les coses, voler fer-les massa maques i daurar la píndola. Les obres públiques potser aspiren idealment a la sostenibilitat, però sovint no hi acaben d'arribar. Mireu l'Empordà, com s'està quedant d'insostenible...