Un cafè

El ministre Jesús Sancho Rof, del govern de la UCD de Calvo Sotelo, es va fer famós per desviar l'atenció sobre les causes de l'enverinament per oli de colza i minimitzar-ne els efectes tot dient que “el síndrome tóxico”, com s'anomenava aleshores, era causat per “un bichito insignificante”. Sancho Rof va acabar dimitint a causa de l'afer. Mariano Rajoy, aquest home que ja es veu president del govern d'Espanya, també va fer una altra minimització molt celebrada. Va ser allò dels “hilillos” de petroli cru que emergien del Prestige enfonsat. “Hilillos”, en deia Rajoy. Ara, el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, un bon personatge també, ha dit que l'augment de preu del rebut de l'electricitat, vigent des d'ahir mateix, serà tan poca cosa com el bichito de Sancho Rof i els hilillos de Rajoy. Res, el preu d'un cafè, que pagarem cada mes a la modesta companyia Endesa. Un acte de cordialitat, gairebé de beneficència. Després, els serveis de comunicació d'Endesa esbombaran cada semestre els guanys que ha tingut la companyia i tots estarem ben contents d'haver contribuït a tanta prosperitat gràcies al nostre cafè. I, a més, continuarem carregats de mala consciència, perquè resulta que sempre estem en deute amb aquesta companyia i amb les altres del sector, a causa d'allò que en diuen el dèficit de tarifa, una fabulosa quantitat de diners que encara se'ls deu i que hauria d'estar saldada el 2013. Com especulen les companyies amb el famós dèficit de tarifa! Com juguen amb aquesta carta, com presumeixen i com amenacen. Així obtenen enormes bicoques, com allò que se'n va dir els costos de la transició a la competència, una cínica història de la qual podria parlar Josep Piqué, ministre d'Indústria quan es va amanir l'assumpte. Sovint ens ho recorden: per pagar els costos reals de produir i transportar l'electricitat, el rebut de la llum encara hauria de ser molt més elevat. Segur que sí. No pas un cafè al mes, sinó, almenys, un cafè cada dia. I així uns anem pagant cafès, mentre els altres van repartint dividends.