viure sense tu
La consciència ritual
de l'any és una
de les que van més saturades
de rituals
El ritual és el ritual! El fons ritual de la vida quotidiana, és clar que sí. El va recollir Xavier Fàbregas en aquell llibre de 62 on hi ha el
joc de l'oca a la portada. És l'assaig d'antropologia cultural que li va valer el cinquè premi Xarxa i que va des de senyals a les carreteres fins als alfabets, jocs, mites, ideogrames i
colors. I on ens diu que el vermell de Satanàs
i Llucifer i de les calderes de Pere Botero
que aquests dies omplen escenaris locals
és un vermell igni.
I és que el Banyeta en el seu descens ludicoinfantil no s'empara del roig solar, sinó del foc subterrani. És clar que, segons Fàbregas, Vulcà, que devia ser un déu ben plantat, es devia enlletgir per la influència d'aquestes petites divinitats de l'inframón: les fúries infernals.
Aquesta època de l'any, que va saturada de rituals –des dels mateixos Pastorets fins a pessebres, tions, versos, llufes, nassos i Reis–, i en què els colors es van repartint segons toca, i en què a més hem anat sumant maratons, rifes, rifetes, confetis, calces també vermelles i panetones, ha tingut amb l'arrencada del nou govern de la Generalitat una doble càrrega de simbolismes.
La il·lusió acumulada d'Artur Mas, i la seva voluntat de transmetre que ha après la
lliçó d'haver-se quedat plantat a les portes
del Palau dues vegades, es
fa notar.
I es fa notar en les paraules, discursos i en els gestos per remarcar que, tot i que el traspàs amb el govern Montilla s'ha fet amb normalitat, no és gens quotidià. Un relleu a la primera autoritat del país sempre és excepcional, i l'èmfasi en la solemnitat de les formes, en la cerimònia, medalla, carta, taula, promeses i catifes, fan institució. I en fa el discurs de Cap d'Any des del saló de la Mare de Déu de Montserrat, amb Sant Jordi de fons i la volada del El cant de la senyera. Tota la iconografia que recorden els centres de gravetat de Catalunya per projectar-se al món.
I després el poble, seguint el ritual quotidià, ja triarà quin calendari es compra: el
del pagès, el dels bombers, o el de les
mosses, d'esquadra.
