El concepte estratègic del canvi
La sensació d'urgència en els grans canvis estructurats del nostre sistema econòmic es correspon amb el canvi polític. Ara, l'objectiu rau a perfilar unes altres formes d'escometre els problemes sense perdre el sentit de la identitat ni usos tradicionals; una aparent paradoxa, si més no, entre tradició i progrés. Invocació d'un progrés dinamitzat pel respecte a un punt de partida que empari la lògica seqüència de la tradició. Catalunya n'és un exemple excel·lent. Una cosa ben diferent serà pròpia d'alternatives revolucionàries, per regla general instantànies. La ruptura de Ieltsin esfondrà l'URSS i Gorbatxov perdé la batalla de la reforma del sistema soviètic; és per això que encara avui Rússia en pateix les conseqüències amb la inestabilitat institucional. La Xina, en canvi, progressa força a partir de les reformes comunistes, arraconats Mao i la revolució cultural. Dos processos, els de l'URSS i la Xina, antagònics.
Espanya va fer una transició modèlica, més reforma que no pas ruptura. En cas contrari, avui no gaudiríem de l'actual statu quo, que possibilita una serena reflexió sobre els canvis imprescindibles per sortir de l'actual embús i afrontar el futur. Zapatero ha tractat d'accelerar el procés històric ignorant el punt de partida i els postulats constitucionals de 1978. D'aquí la inestabilitat institucional i la pretensió de redefinir l'estat de les autonomies amb el pretext del desgavell econòmic. La causa real no és l'autonomisme com a filosofia política, sinó el cantonalisme del cafè per a tots. Reformar les regions històriques a partir de particularismes excessius (la Rioja, Múrcia, Cantàbria, etc.) era, sens dubte, una arriscada proposta que Tarradellas va combatre amb notable lucidesa. La immediatesa, però, va superar la projecció de futur, en considerar no sols les identitats culturals i lingüístiques, sinó els capritxos localistes i geogràfics. El país el construeix la història, i no l'enginyeria dels que no saben respectar el que la història ens ha donat.
Cal avaluar bé el sentit de la història, respectar la dinàmica dels temps, i ningú ha d'incomodar-se pel nominalisme del concepte nació, que tant pertorba la visió del centralista nacionalisme espanyol. Un exemple excel·lent l'aporten Alemanya i el seu sistema d'assimilació de Baviera. Això no pressuposa cap germen de divisió, sinó que més aviat garanteix la unió. Benet XVI no incomoda ningú definint-se com a bavarès. Cal, doncs, no esparverar-se quan Mas, en el seu discurs inicial, assumeix el fet diferencial; una manera diferent d'exposar-hi la realitat hispànica, procedent dels romans o de les marques de Carlemany. L'Iberum flumen denota una visió històrica diferent del pluralisme essencial de l'Espanya plural o del mosaic que configura l'Espanya real.
En aquest nexe rau la poc lúcida estratègia del PP pel que fa a Catalunya. Resulta palesa l'escassa habilitat del PP, impossibilitat pel seu estrabisme polític, en haver menystingut l'oportunitat del vot favorable a Mas. Si el PP hagués avalat l'elecció de Mas en la primera convocatòria, hauria estat ben fàcil que no s'hagués donat al PSC-PSOE l'oportunitat de pactar la seva abstenció favorable de la segona convocatòria, ni tampoc la hipotètica conjuntura d'un pacte socioconvergent. En aqueix cas, el PP hauria dislocat la posició de tots els grups del Parlament gràcies al factor sorpresa, i Mas hauria quedat condicionat a una correspondència a les Corts, en el supòsit d'haver d'armar una majoria després de les eleccions generals del 2012. En aqueix futur pròxim, el PP haurà de consolidar una majoria absoluta si no vol córrer més riscos, com el 1996, quan el Pacte del Majèstic possibilità la benèfica entesa estabilitzadora. Aquesta ha estat la primera errada del PP. El possibilisme polític és una assignatura encara no aprovada pel PP. L'excessiva rigidesa condueix, de vegades, a escenaris tan complicats com els de Rússia després de 1991. Al carrer Gènova entendran algun dia el llenguatge dels catalans? Aristòtil deia: “Ningú no venç qui fa del fracàs la primera part de l'èxit”.
