La terra fosca

La geografia contemporània ens ha explicat que els paisatges són construccions socials i culturals. Aquesta concepció de la cultura com a productora de natura s'oposa a la ideologia romàntica que, des de principi del segle dinou, considerava que la natura determinava els caràcters, les accions i, en última instància, les races humanes. Però l'holocaust va demostrar els riscos terribles del pensament racial. Per això, per no quedar desprotegits davant la possibilitat d'interpretar la natura com a justificadora d'atrocitats, es va posar tot l'èmfasi en la producció humana del món i en el que Hannah Arendt, a La condició humana, del 1958, va anomenar la “vita activa” del treball, l'obra i l'acció.

Però les notícies sobre els assassinats d'Olot han mostrat una ambigüitat reveladora. Per explicar els crims de Joan Vila i Pere Puig, hem sentit arguments psicològics, sociològics i econòmics, a més del fet que són dos casos incomparables. Però alhora ha semblat com si aquestes explicacions volguessin contenir una altra interpretació latent, que és que els crims tenien alguna cosa a veure amb la terra aspra i de mala petja de la Garrotxa. Allò que s'insinuava però que no es deia és que els crims podrien haver sorgit d'algun impuls fosc de la terra garrotxina.

Jo fa uns dies conduïa per les carreteres desolades del sud de Texas. Quan vaig veure aquelles extensions infinites entre El Paso i San Antonio, el bestiar escampat pels ranxos i la gent amb la pell colrada de la calor extrema del dia i el fred sec de la nit, vaig entendre per què els texans resolen els problemes a trets i creuen en la pena de mort. Era com si el seu paisatge ho requerís. Però com que dec ser l'únic europeu, juntament amb Xavier Sala i Martín, que entén que els americans no rebutgin la pena de mort, val més que no continuï per aquest camí.

Potser sí que la natura és una construcció social, i més ara que el capitalisme ja ha envaït tots els territoris del planeta. Però potser a vegades, sense que ho entenguem, la natura encara es rebel·la contra el nostre ordre imposat. Les erínies de la terra de cop es desperten i arruïnen el món civilitzat dels déus de l'Olimp.