Morir matant, exconseller?

Amb el traspàs de l'any, també hem traspassat de govern. Ja se sap: ara uns, després uns altres i, altre cop, els primers. Algun dia haurem d'esperar, com diu la veu popular, que no tots siguin el mateix. El fàcil recurs a la crisi ens diu, però, que els uns i els altres es veuen obligats a fer gairebé el mateix, sobretot el mateix que reclamen –com s'ha vist– uns poders superiors.

Comencem l'any i ja m'emparro, com aquell qui diu. Deu ser la Nit de Reis que s'acosta; jo que, quan tenia deu anys, encara preguntava al meu pare si els Reis d'aquell any eren “els de veritat”. La descoberta d'aquell engany pietós, com tants d'altres, no va suposar per mi cap trauma, avui que la canalla sembla que es traumatitza per tot, a causa justament que ho tenen tot i sovint tenen poc de l'essencial.

I vostès poden dir: què té a veure aquest espès exordi amb el titular? M'explico, que deia el filòsof televisiu. En una comarca fins fa poc més o menys remota de Catalunya, anomenada Terra Alta, terra agrària d'emigració, on la població que ha restat ha hagut de sobreviure com ha pogut a la desatenció històrica de la inversió pública, s'està veient com de fa deu anys, just a principi del segle XXI, hi ha caigut àmpliament un dels sistemes industrials i energètics, de titularitat privada, el de l'eòlica (inicialment amb tantes possibilitats), presentada per empreses, governs i ajuntaments amb una bateria d'arguments que, a la vista dels resultats (i ha calgut arribar-hi), ja comença a ser discutida per amplis sectors populars com a discutible pel futur raonable que els sectors locals havien previst per a la comarca.

I, amb aquestes, en la segona tongada tripartida, amb un PSC dominant convertit de sobte a les energies renovables, comencen a aparèixer per la comarca (i sobretot a Horta de Sant Joan), arran de l'incendi (juliol del 2009) i de les obres de la carretera Benifallet-Horta, els corresponents consellers (Baltasar, Saura i Nadal) sense dir res sobre el referèndum popular negatiu al parc eòlic dels Pesells amb què Horta es manifestà el març del 2008.

Com es pot comprendre, la tensió anà en augment i, en una altra de les visites del conseller de Política Territorial (que també deixà a Horta l'empremta del seu urbanisme agressiu en la reforma de la plaça dels Cafès), va ser rebut amb una sonora xiulada a la plaça de l'Església. El seu orgull devia quedar ferit, tot pensant, potser, que un hereu com ell de la història carolíngia gironina no havia de ser tacat per una cinquantena d'hereus dels moriscos. Contemplava l'escena, satisfet, l'alcalde, Àngel Ferràs, dels que ara han guanyat les eleccions, tot pensant, potser, que disposava d'un escamot de xoc.

I en aquest traspàs d'any –i de poders– no tot sembla impecable, com s'ha volgut presentar per part dels que han cedit les regnes als altres. Uns dies abans de Nadal, el referit conseller va signar dues resolucions, en què s'aprovaven els plans especials urbanístics i es permetien els parcs dels Pesells, a Horta (17 molins), i el del coll del Moro (20 molins més), allà on Franco dirigia la Batalla de l'Ebre.

Es tracta de morir matant, senyor exconseller? O es tracta de viure morint, senyors consellers i diputats actuals?