Estampes de principi d'any

L'estampa dels primers dies de l'any són les terrasses plenes, plenes de gent amb el paquet de cigarretes damunt la taula. Amb el 2011 ha arribat la prohibició de fumar en espais tancats. La mestressa d'un bar ho comentava amb una dosi d'alleujament i preocupació. S'ha tret un pes de sobre perquè, a partir d'ara, no haurà de passar la jornada laboral fumant dels clients. Però patia perquè, tot i que són una minoria, hi ha algunes persones–explicava– que els culpen de la restricció. Temia que la llei antitabac acabi comportant menys clientela. I es plantejava fer una terrasseta amb quatre taules i, sobretot, una estufa per als resistents. Això, en temps de crisi, quan la cosa no està per a gaires inversions, però tampoc es poden permetre el luxe de deixar de servir.

La prohibició de fumar en bars i restaurants no és una novetat. Vigent en molts països, és positiva. El tabac o les malalties que hi estan vinculades provoquen unes 9.500 morts a l'any. El problema, en aquest cas, no és la llei, sinó l'aplicació.

Tot plegat va començar el 2006, quan va entrar en vigor la normativa, menys restrictiva, però que ja va comportar l'obligació per a molts de tenir espais habilitats per a fumadors i no fumadors. I s'ha acabat el 2011, amb la restricció total de fumar en espais tancats. Aquells propietaris empesos a fer obres veuen com la inversió no els ha servit per a res. El mateix govern que els va portar a aixecar envans o espais separats els diu ara que no poden comptar amb el seu ajut per amortitzar les obres. L'economia no ho permet.

No acaba aquí la cosa. Els ciutadans poden denunciar els establiments que incompleixin la llei, amb una trucada o per internet, en un web d'una organització de consumidors. El govern espanyol ha fet una crida per animar a denunciar els incompliments, quan és ell el que ha de garantir o facilitar les condicions per garantir que la normativa es respecta.

Serà probablement des de la societat que es farà la pedagogia per fer entendre que els espais lliures de fum són bons, bons per a tothom.

Llàstima que, un cop més, des de l'executiu estatal no s'hagi estat a l'altura.