El regust de la carxofa

Res no és el que sembla. Poca broma amb el paladar, que és un àmbit, com tants d'altres, on al final acaba pesant la impressió final. Parlo de nyàmeres, que bullides tenen gust de carxofa, però textura de patata. No en debades se la coneix també com pataca, o patata de canya. És un tubercle de la família del gira-sol, però el seu aspecte és semblant al de les arrels d'un canyar i es pot confondre a primer cop d'ull amb el gingebre.

El cas és que pels volts de Reis, que és el dia d'aquestes festes en què convido a dinar a casa la família, i anant a la parada del Petràs de la Boqueria a buscar rossinyols i camagrocs, el cuiner Carles Gaig, que també comprava a la parada amb l'Isidre Gironès, em va suggerir que els fes una crema de nyàmeres. Un entrant que no deixaria de sorprendre, amb aquest exercici de trompe l'oeil, o, per ser precisos, d'enganyar la gola, i que contrastaria amb el gall de Sant Pere, de cal Just, i el pollastre de cal Sendra, de Reus. Un joc més per a una diada de Reis.

El primer sorprès vaig jo mateix, que desconeixia aquest producte que ve de les Amèriques, i que es veu que el segle XVIII era de consum corrent arreu de la Península. En castellà se'n diu tupinambo, i en anglès Jerusalem artichoke. El Petràs pare, que ha sabut difondre la seva passió com el primer caçador de bolets, s'ha jubilat. Deixa el negoci als fills. Se m'acut que avui també es jubila Martí Anglada, l'ara corresponsal de TV3 a Brussel·les. Un periodista que n'ha vist de tots colors, i que ens ha explicat la vida des del Líban, Israel, Roma, Londres, Washington. A qui deixa el seu llegat, la seva experiència, un corresponsal quan es jubila? El caçador de notícies? Vés a saber si en el seu pas per Jerusalem havia tastat aquesta estranya carxofa: la nyàmera.

Martí Anglada no pot enganyar: la seva credibilitat, la seva versemblança, s'alimenta de certeses. És clar que la seva personalitat ens ha posat a taula el joc de la informació, on també el gust de la carxofa agafa formes diferents.