Articles

Amb aquella alegria

Dos mons en un

“Escriure és fàcil, el que és difícil és escriure bé”. Ho va dir Isabel-Clara Simó la nit del 6 de gener, durant la gala de lliurament del premi Pla. O del premi Nadal, depèn de com t'ho miris.

Mig Barcelona sol acabar el dia de Reis a l'hotel Ritz, que es diu Palace però encara és conegut com el Ritz. La festa literària també té dos noms: uns quants es muden per anar al sopar del premi Pla, i la majoria van al sopar del premi Nadal. Són dos mons a part, com els partidaris de la Nocilla i els defensors de la Nutella, o els que fan coses i els que ni fan ni deixen fer. Però al Ritz-Palace uns i altres conviuen en harmonia: l'esperit postnadalenc fa miracles, i una nit a l'any no fa cap mal. Això sí, la barreja puntual té efectes curiosos: la presentadora de l'acte, Maria Gorgues, parla en català quan es refereix al Pla i en castellà quan es refereix al Nadal, i el resultat és un discurs artificialment bilingüe que sembla patrocinat per Ciutadans.

Aquest 6 de gener, els habitants del planeta Pla i els habitants del planeta Nadal tenen un objectiu comú: tocar poder. El canvi de govern és tan recent que per a molts és la primera oportunitat de saludar i felicitar en directe el president Mas. Escriptors, editors i artistes diversos també fan cua per petonejar el nou conseller del gremi, Ferran Mascarell. No estan tan sol·licitats ni Jordi Pujol ni José Montilla. “Tres presidents en un mateix lloc no sé ni si deu ser legal”, comentarà en rebre el guardó la guanyadora del Nadal, Alicia Giménez Bartlett.

Foie gras mi-cuit cremat amb escalivada, espatlla de xai confitada, pa de pessic de xocolata i tortell de Reis amb obsequi de luxe: un viatge al Carib. No em toca a mi ni a Isabel-Clara Simó, amb qui comparteixo taula. Llàstima: l'escriptora diu que me l'hauria regalat. Segons ella, no té sentit volar tant per anar a veure mar. Les millors platges les tenim ben a prop.

El premi Josep Pla se l'emporta el periodista Cristian Segura amb un retrat de la burgesia catalana. Es veu que és una novel·la satírica i autocrítica (l'autor, fill de Sarrià, sap de què parla). Suposo que, si l'haguessin llegit, alguns dels presents s'haurien ennuegat amb el tortell. Però aquí no s'escanyussarà ningú: com bé diu Segura, els qui més es podrien emprenyar no llegeixen en català. Pertanyen a l'univers Nadal, per entendre'ns.

Fins ara, allà on hi havia l'editor José Manuel Lara estava permès fumar. En conseqüència, la roba que em posava a les anteriors edicions del premi Pla anava de pet a la rentadora (inclòs el vestit lila, ja jubilat, que vaig estrenar l'any que me'l van donar a mi). Però aquest 2011 el núvol de fum és al carrer, on es castiguen els pulmons tant els dels Pla com els del Nadal. Confirmat: es tracta d'un vici transversal. És la sociovergència de la nicotina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.