Memorial Democràtic

Jo no sé pas si la decisió del president Mas de fer passar el Memorial Democràtic de l'extinta conselleria d'Interior i Relacions Institucionals a la de Governació és molt reflexionada, simplement operativa, o bé és que en algun lloc havia d'anar a raure. En tot cas, és un encert, crec. És un encert que quedi adscrit a una conselleria d'Unió.

El Memorial Democràtic depenia, fins ara, de la conselleria del senyor Saura. Una ubicació curiosa però justificable perquè era un dels projectes estel·lars d'ICV. Naturalment, doncs, vista la disponibilitat de carteres d'aquests senyors, a Medi Ambient i Habitatge encara hauria fet més mal d'ulls. Organigrama a banda, el Memorial ha fet, en pocs anys, una gran tasca de reivindicació i rehabilitació física (els espais) i moral (les persones) d'una part del país que va passar dècades marcada per l'estigma de la derrota. El Memorial, si alguna pega té, és que potser ha barrejat un pèl alegrement tres conceptes: democràcia, antifeixisme i antifranquisme. Com si fossin sinònims. Amb el risc que això comporta. Risc, per exemple, de fer encaixar el PSUC dels anys 30, la CNT, la FAI o el POUM sota l'epígraf democràtic. Només hi falta la Falange.

Ara el Memorial queda sota la tutela d'UDC. Doblement positiu: primer, perquè el partit de Carrasco i Formiguera acredita una vocació democràtica de primera hora. Segon, perquè resultarà interessant veure caure un altre tòpic català força estès, que suposa que la lluita per les llibertats és patrimoni exclusiu de les esquerres. Perquè si una cosa no és Unió és d'esquerres. Un encert, senyor Mas. I un repte.