Jules Maigret, policia alcohòlic

Des de fa alguns diumenges, 8tv ofereix, a partir de les 9 del vespre, episodis de la sèrie britànica Simenon, basada en les novel·les protagonitzades pel conegut comissari de la policia judicial francesa Jules Maigret, gran creació de Georges Simenon. La sèrie va ser produïda a principis dels 90 del segle passat per la britànica Granada Television, i estava interpretada per l'actor irlandès Michael Gambon. Com sol passar en tots els treballs televisius i cinematogràfics britànics, la recreació dels ambients de l'època, imagino que Simenon tracta de reflectir el de la dècada dels 50, és irreprotxable. Però hi ha una constant, al llarg de cada capítol, que m'ha cridat fortament l'atenció, sobretot perquè, encara que sembli que tot és francès, especialment de París, és un producte fet a Anglaterra. Si vostè, amic lector, ha tingut ocasió de veure'n algun capítol, s'haurà adonat de la freqüència amb què el comissari, els seus ajudants i la gent que els envolta, apareixen consumint alcohol. Encara que estiguin de servei, entren a un bar i, no falla, demanen alguna beguda espirituosa. I quan visiten algun domicili, sempre se'ls ofereix una copa, ara de conyac, ara de calvados, ara del que sigui. Si la sèrie fos francesa, no crec que se'ls veiés tan sovint amb un got a la mà, perquè dubto molt que els seus responsables gosessin tacar el prestigi del comissari Maigret presentant-lo com un alcohòlic. Encara que en la sèrie de Granada Television l'heroi de Simenon mai no vagi borratxo, la sensació que és un mosquit d'aixeta resulta evident. En cap altra sèrie de tema policíac, sigui europea, nord-americana o australiana, els protagonistes beuen, i menys amb tanta assiduïtat. Per exemple, en la també britànica Law & Order UK, l'acció de la qual passa a Londres, cap dels personatges no és presentat com a bevedor compulsiu, i mira que n'hi ha, de pubs, a la capital d'Anglaterra. Potser he escrit tot això perquè sóc abstemi, però, ostres, no ho sé, eh, no ho sé.