Bioaliments i llenguatge
Les persones gaudim d'una extraordinària capacitat de comunicació, a través del llenguatge. A nivell evolutiu es considera que el llenguatge humà va sorgir no només com a eina de comunicació per expressar de manera explícita conceptes i accions concrets, sinó molt especialment com a instrument d'interacció social complexa, i que una de les seves funcions és aconseguir que les accions dels oients afavoreixin l'orador sense necessitat de comunicar-les de forma explícita. Nogensmenys, si fem un exercici sincer d'introspecció, veurem que l'objectiu de moltes de les paraules que diem és provocar una resposta física o emocional en els altres, la qual depèn de la manipulació dels seus pensaments sobre la base de significats implícits que atribuïm a la globalitat de les paraules dites i al seu context, i no al significat estricte. Per aquest motiu en màrqueting sovint es generen noves paraules que suggereixin aquests significats implícits. Des de fa uns anys s'han anat posant de moda les paraules que comencen amb el prefix bio, com bioaliment.
El prefix ‘bio' prové del grec bios, que significa “vida”, i s'empra per aportar aquesta idea a la paraula que precedeix. En el cas dels aliments, però, com en d'altres, genera una certa redundància semàntica, atès que la immensa majoria d'aliments que ingerim els obtenim d'altres éssers vius, llevat de l'aigua i la sal, i per tant pràcticament tots són d'origen biològic. Tanmateix, hom utilitza la paraula bioaliment per referir-se als que procedeixen de l'agricultura orgànica, un mercat que es troba en clar creixement.
L'agricultura orgànica, anomenada també ecològica o biològica –agrupacions de paraules que també inclouen certes redundàncies semàntiques perquè qualsevol agricultura produeix éssers vius orgànics i biològics i això es fa en un ecosistema determinat–, és una modalitat agrícola en la qual no s'utilitzen productes químics de síntesi, com fungicides, adobs químics o herbicides, ni tampoc organismes modificats genèticament, ni conservants, colorants o additius artificials. La seva definició diu també explícitament que llur finalitat és ser ambientalment sostenible i respectar la salut i el benestar dels consumidors, la qual cosa pot generar respostes emocionals implícites que van més enllà del significat estricte de la definició. Per exemple, si una de les finalitats de l'agricultura biològica i per extensió dels bioaliments és “respectar la salut i el benestar dels consumidors”, hom pot pensar erròniament que l'agricultura convencional no els respecta. Però tots els aliments han de complir una normativa pensada per garantir la salut dels consumidors, per exemple per evitar quantitats nocives de pesticides o la presència de fongs tòxics en els aliments ecològics.
Què vull dir amb tot això? No pretenc pas criticar els bioaliments ni l'agricultura biològica, ni desmotivar els consumidors –crec que com a país la millor estratègia és la coexistència racional de tota mena de cultius–, sinó donar elements de reflexió per fer-nos més conscients que, al darrere d'aquestes paraules, com també de tantes altres, s'hi amaga una clara estratègia de màrqueting. Una estratègia que, com fem les persones en tots els aspectes de la nostra vida, utilitza el llenguatge com a eina de manipulació mental –també aquest article que esteu llegint–. Perquè les paraules no expressen només significats directes, sinó que inclouen pautes mentals implícites d'interacció social que indueixen emocions.
