La llengua i la legitimitat política

En els darrers temps estem assistint a un brutal assetjament contra la llengua catalana. Així, si el juny de 2010 la sentència del TC contra l'Estatut va significar una pèrdua de drets (llengua preferent) per als catalanoparlants, al desembre tres sentències del Suprem van representat un torpede contra la línia de flotació de la immersió lingüística a l'escola.

La qüestió de fons de tot plegat és que el conjunt del nacionalisme espanyol, el que podríem definir com “la superestructura” de l'espanyolisme, sembla que, d'una manera molt desacomplexada, pretengui dictar-nos, imposar-nos un model de política lingüística profundament antidemocràtic i radicalment contrari als desitjos i als anhels del poble de Catalunya. De fet, les darreres escomeses del TS són decisions jurídiques amb una clara intencionalitat política; que, a més, posen en perill la convivència i la cohesió social del país. No obstant això, malgrat aquesta situació difícil, –en el sentit que ens trobem amb un intent de genocidi lingüístic i cultural ordit per les més altes institucions de l'Estat espanyol– cal seguir insistint que la política lingüística catalana ( i sobretot la immersió a l'escola) és justa, necessària, legítima i està avalada per Europa. És a dir, que no es pot tolerar que ens pretenguin imposar un model lingüístic (polític) que a més d'anar en contra de la UE, també menysprea la voluntat del poble de Catalunya. Cal tenir molt en compte que el català és la llengua menys protegida de la UE, en comparació amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants; a més, segons Europa, la immersió lingüística a Catalunya és un model a seguir per a la resta de països de la Unió. Cal recordar que el Parlament Europeu va votar un informe (24-3-09)que defineix el sistema d'immersió lingüística com a l'eina més eficaç per promoure el multilingüisme. També és necessari comentar que aquestes tres sentències del TS espanyol entren en contradicció amb l'esperit i la lletra de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

En síntesi, el català ho té difícil perquè la superestructura espanyolista ja té dissenyat un model per a Catalunya: una opció uniforme, monolingüe i ultrajacobina. Per aquestes raons, la unitat civil i política a favor del català és bàsica. És indispensable per salvar la immersió, perquè continuï el procés de normalització lingüística i perquè les lleis d'acollida, del cinema i el codi de consum es puguin aplicar amb normalitat.