La setmana blanca
“Un mestre cremat difícilment pot ser un bon mestre”, diu la flamant consellera del ram. Exacte. I tot seguit, parlant del tauler administrativodocent que s'ha trobat parat i a mitja partida, parla de la possibilitat de no fer això que un bromista ha batejat com a setmana blanca: que cada escola decideixi. Ara que tothom ja ho tenia guier avall, que als ensenyants els van escurçar les vacances de l'estiu; que escoles, municipis i famílies ja s'ho han empescat per solucionar l'invent de l'anterior conseller; que les cases de colònies i afins ja disposen d'uns serveis; que no falten ni dos mesos perquè es produeixi l'efemèride... ara la consellera parla de deixar de fer –diguem-ho d'una altra manera no menys optimista– les vacances de la neu.
No es poden canviar les regles de joc a mig partit; potser pel curs vinent... però ara no. Com que ha dit que cada escola decideixi, ha obert una escletxa per on les associacions de pares (i mares) poden maldar per tal que la seva escola deixi de fer aquestes vacances: en un any de poc calé i, permetin, poca neu... s'estalviarien maldecaps i diners, i quedaria garantit un dels aspectes més cabdals del sistema educatiu: fer de guarderia. Vaja, que l'autoritat hauria deixat caure la patata calenta entre escoles i pares. Dubto que aquesta sigui la manera de treure els mestres de la torradora.
