El fill de Mou

La gala de la Pilota d'Or va reconèixer la feina que es fa a la Masia de Can Barça. Una filosofia de vida que s'ha inculcat als jugadors perquè siguin bons dins i fora del camp. No oblidem, però, que la FIFA i France Football també van premiar José Mourinho amb el títol de millor entrenador pels tres títols de l'any passat. És a dir, una de freda i una de calenta, perquè en el mateix moment que lloava una manera de fer en premiava una altra de radicalment oposada. No ho entenc. Jo em pensava que els premis i els reconeixements es donaven a persones o a entitats treballadores, nobles, respectuoses, íntegres, sacrificades. I que si eres un maleducat, un arrogant, un fatxenda, un provocador, un trampós (recordin el tripijoc de les targetes) i altres comportaments de dubtosa qualificació, l'únic que et podien regalar era un full de ruta per mirar de redreçar-te perquè anessis pel bon camí. Però no un premi que reconegui o avali els mètodes que fas servir per assolir les teves fites. Sí, aconsegueixes l'objectiu –guanyes títols–, però de quina manera? Aquí crec que els mitjans no justifiquen el fi. Quin exemple es pretén donar a les noves generacions, que hi ha dos mons i que malgrat que en un es facin servir uns mètodes dubtosos també s'ha de tenir en compte? No acabo d'entendre el perquè d'aquest repartiment salomònic. De la mateixa manera que es torna a premiar merescudament Messi, no té igualment més mèrit un entrenador que després d'assolir una gesta la sàpiga gestionar amb afecte i efecte, com ha fet Guardiola, que sap motivar una plantilla que ho ha guanyat tot per tornar-ho a aconseguir? I tot i que ho accepto, em costa d'entendre el premi perquè penso en el fill de Mourinho, José Júnior. Aquests dies, per culpa de les reaccions desmesurades i desaforades del seu pare, ha tornat a ser notícia. Per a un fill, la figura a seguir sol ser la del pare i suposo que en el cas del fill de Mou no deu ser cap excepció, en deu estar molt orgullós i el deu tenir de referent i d'exemple, tot i tenir uns patrons de comportament que no serien els més idonis perquè els imiti un nen. A ell, que juga de porter i admira Iker Casillas, potser li valdria més emmirallar-se en el porter del Madrid i no en el seu entrenador, encara que sigui el seu pare, perquè en fot moltes al pal.