El sentit comú fa temps que fa treva

L'alto el foc anunciat per ETA podria tenir un valor extraordinàriament positiu per al futur del País Basc en la mesura que la irreversibilitat que la mateixa organització armada li atribueix sigui certa perquè, com a mínim, elimina les probabilitats de morts absurdes i d'extorsions mafioses disfressades de contribució patriòtica. Una altra cosa és que serveixi per al diàleg o per a la concòrdia, tenint en compte que els dos indispensables interlocutors s'obstinen a posar-se d'esquena i que la principal víctima d'aquest conflicte ha estat sempre el sentit comú. Per les declaracions recollides fins ahir, bé podem intuir que la capacitat de diàleg costarà molt de recuperar. Els representants de les institucions de l'Estat i dels partits espanyolistes proclamen que només acceptaran la rendició literal de l'organització armada acompanyada de planys de penediment i contrició, i ETA pretén que se li doni pas franc a la participació política en un context democràtic en què hauran de debatre i conviure amb aquells a qui han estat atemorint i perseguint. Uns i altres demanen més del que la societat basca els pot donar, que no és poc: paciència per dialogar i per reintegrar en un únic context social dues opcions nacionals que han volgut imposar-se recíprocament per la via de les armes. I aquest diàleg i aquest reintegrament no són possibles si en comptes de posar damunt la taula tot el que uns i altres vindiquen no hi posen sobretot tot allò a què estan disposats a renunciar respectivament. Supeditaria ETA les famoses “claus de territorialitat i autodeterminació” a la via democràtica directa i sense xantatges? És a dir: acceptaria el veredicte de les urnes sobre aquestes qüestions amb el benentès que són ciutadans bascos tots els que viuen al País Basc? O només està perfilant una estratègia per formar majories de govern a les institucions i des d'allí proclamar la independència, forçar la intervenció policial i judicial de l'Estat espanyol i tot seguit la intervenció de les institucions internacionals? Està disposat l'Estat espanyol a afrontar aquests reptes o l'aterreixen tant que farà tots els possibles per convertir el diàleg en impossible?