GENERAL DEMPEUS
De Messi al 2022
No recordo cap època recent en què en el món del futbol hi hagi hagut tanta unanimitat sobre qui és el millor jugador del planeta. Amb l'única excepció de l'altaveu mediàtic de Madrid, que gosa discutir-ho més per necessitat que per convicció, el millor és Leo Messi, però acaba de causar sorpresa que hagi estat distingit un altre cop amb la Pilota d'Or. Definitivament, vivim en un món ben estrany. Guanya el millor i sorprèn. La filtració italiana que va donar per fet que el guanyador seria Iniesta i la força que semblava que havia pres l'opció de Xavi en els últims dies, potser per efecte del merescut reconeixement mediàtic després dels seus 550 partits com a blaugrana, havien reduït Messi a la condició d'outsider, enmig de la cerimònia de la confusió de si el guardó premia el millor del món o el millor de l'any. Que potser ha fet un any discret Messi? El que va fer discret va ser el mundial, l'argument sobrevalorat al qual uns s'aferren per mostrar indignació patriòtica i altres per sorprendre's que no s'hagi tingut en compte. Més enllà de l'èxit del Barça en aquest podi històric de la Masia, la confirmació de Messi com allò que ja sabíem és també una feliç reordenació de valors en l'eterna dicotomia entre clubs i seleccions. Els deu mesos de competició de clubs són el gra i les quatre setmanes del torneig de seleccions, la palla, una altra evidència que tampoc hauria de sorprendre, però que caldrà reivindicar mentre les federacions tinguin tant poder i els clubs tanta por. Fa uns dies, el president de la FIFA va dir que el mundial de Qatar potser es jugarà al gener, i de seguida van començar les càbales de com això trastocaria tot el calendari. Com que el 2022 és lluny, el que espero d'aquí a allà és que aquest debat ja no calgui. Mundial a l'hivern? Facin, que els jugadors fa temps que saben que només es deuen als seus clubs. Des del 2010, fins i tot els seleccionadors i els capitans de selecció ho entenen així.