L'home de Catalunya a Madrid

Sovint la història política es repeteix i ara mateix la situació de la relació de Catalunya amb l'Estat pot ser similar a la dels anys vuitanta, quan Jordi Pujol presidia el govern català i Felipe González l'espanyol. El format pot ser el mateix tot i que hi ha diferències: ni Mas ni Zapatero tenen majoria absoluta en els seus respectius parlaments; la crisi econòmica i laboral marca l'agenda política, i s'està incrementant l'independentisme a Catalunya.

La història remunta a l'època de Miquel Roca. A partir d'ara, quan Duran i Lleida parli com a portaveu de CiU al Congrés ho farà en nom de la Generalitat de Catalunya. La diferència és que Roca no tenia el ple consentiment per assumir aquesta tasca per part de Jordi Pujol. Era secretari general de Convergència per delegació. Duran i Lleida té el vistiplau d'Artur Mas perquè esdevingui l'únic interlocutor en les relacions de l'Estat amb Catalunya. Tot apunta que aquest format de donar tot el poder a Duran a Madrid va ser dissenyat pel mateix Artur Mas, que recorda que Duran és el polític més valorat a Espanya. Fins ara aquest fet no té precedents a Catalunya. En alguna època els bascos han utilitzat fórmules similars; Ardanza al govern, Arzallus al partit i Anasagasti a Madrid. Tants caps tants barrets. Ara Mas és al govern, Oriol Pujol al partit i Duran a Madrid. Un repartiment que pot funcionar perquè, en principi, no ha d'haver-hi interferències com algunes que van succeir al passat quan la relació entre Convergència i Unió era exclusivament de conveniència electoral. Tot i això, poca cosa tenen a veure les tesis sobiranes del pinyol de CDC amb les qüestions que poden defensar a Madrid Duran, Sánchez Llibre o Casas, que passen per millorar les relacions de Catalunya amb l'Estat sense trencar res.

Amb la designació d'aquesta setmana, Duran i Lleida esdevé l'home fort de Catalunya a Madrid. Val a dir que manté una bona relació amb el PSOE i
amb el PP. Una situació que només la podria anivellar una activació dels 25 diputats dels socialistes catalans, avui amagats sota la manta d'un PSOE que ara més que mai necessita el suport del grup català de CiU a Madrid.