Haití: un terratrèmol que dura segles

És el nom de la campanya que un seguit d'ONG presentarà la setmana vinent, i que no és una campanya més de les que aquests dies recollim els mitjans un any després de la catàstrofe (natural?). Haití no és un país pobre, és un país empobrit. Una nació que va néixer endeutada per la colònia, que ha hagut de gestionar una colonització de facto de les potències que l'envolten, i una diversitat cultural sense recursos que facilitessin la justícia social necessària, i que els fenòmens naturals o les epidèmies tampoc no ha volgut respectar en excés.

Ara fa un any i un dia, el 12 de gener passat, un terratrèmol 7,2 en l'escala de Richter va fer més de 220.000 morts i dos milions de damnificats. Cada any hi ha al món uns 50 terratrèmols idèntics, i en molt poques ocasions s'arriba al grau de devastació registrat a Haití. Els qui en saben diuen que la devastació és proporcional a la pobresa de la regió on es produeix la catàstrofe.

I un any després, els diners, que no han arribat com haurien d'arribar, es mostren insuficients en la reconstrucció física però sobretot social d'aquell país. Les ONG han treballat i treballen honestament i al límit en un escenari on la dignitat passa per les latrines, uns mínims hospitalaris i donar un sostre a persones que malviuen en campaments improvisats. Però refer el Lego no és el que és fonamental a Haití. Cal dotar d'uns fonaments sòlids una societat destruïda: democràcia, estabilitat econòmica, respecte internacional, però sobretot establir els mecanismes que permetin que injustícies com les que vinculen actualment Nord i Sud es dilueixin. Una dissolució que necessita una societat al nord conscienciada, unes autoritats polítiques i econòmiques que es relacionin des del respecte amb països empobrits, i que per dignitat i justícia condonin el deute a aquelles nacions ofegades injustament per aquesta soga al coll.