L'endemà del dissabte

L'any passat vaig coincidir amb una diputada de C's en una tertúlia radiofònica i un diputat del mateix partit en una altra de televisiva. Tots dos van negar que el seu partit fos monotemàtic, però en ser preguntats, per exemple, pel tema de l'energia nuclear, va resultar que la diputada hi estava en contra i el diputat, a favor, sense que cap dels dos sabés res de les opinions de l'altre. És més, tal com va explicar Ferran Sáez en aquest diari dimarts passat, fins i tot quan C's defensa la seva causa única –la peculiar idea que, per bé que abans (de la guerra) es parlava molt més català a Catalunya que no pas ara, encara ara se n'hi parla massa– es contradiu, ja que C's afirma que només les persones (i no pas els col·lectius) tenen drets lingüístics, però celebra cada atac a la llengua catalana com si fos una victòria col·lectiva d'una suposada comunitat ètnica castellanoparlant resident a Catalunya.

Atesa tanta incoherència interna, si C's ha aconseguit mantenir els seus tres escons al Parlament, deu ser en bona part gràcies a l'habilitat retòrica del seu president, Albert Rivera, el qual dóna a entendre que és un rebel heroic, una mena d'okupa encorbatat, alhora que defensa a ultrança les sentències dels màxims representants de l'omnipotent poder estatal –el TC i el TS– en contra de les lleis establertes pel més aviat poc poderós govern català i dels desitjos d'una majoria de l'encara menys poderosa població catalana.

Al Parlament i als debats, Rivera té el costum de fer una ganyota estrafeta cada cop que se'l contradiu. Durant anys aquestes ganyotes m'han fet recordar algú a qui no he pogut posar cap nom fins que hi vaig caure, ahir mateix: les ganyotes de Rivera són clavades a les del personatge de Rick, de la sèrie Els joves, un soi-disant progressista (però ideològicament analfabet) que està convençut, malgrat la manca de cap prova, que tothom l'admira. Al capítol final, descobrim que Rick, lluny de ser, tal com proclama, un “home del poble”, és de classe alta i de família ultraconservadora. Pel que es veu, doncs, és possible que la semblança entre els dos homes vagi més enllà d'un mer rictus facial. Ara bé, es pot dubtar, això sí, que Rivera –tal com fa el Rick– també s'aprofiti de vells exemplars de la revista Cosmopolitan a l'hora de masturbar-se. M'imagino, vaja.