Fracs i americanes

Enviar un Cobrador del Frac a rondar un morós amb la intenció que la vergonya li faci pagar un deute és considerat poc professional en cercles empresarials seriosos, segons els quals per gestionar impagats no cal fer pallassades. A més, hi ha sentències, com una del Tribunal Suprem contra una franquícia d'aquesta empresa, que condemnen actuacions d'aquests tipus en considerar que s'han comès coaccions i atemptats contra l'honor del deutor. Els que fan fàstics a aquests mètodes haurien de ser conscients, però, que gent amb indumentària –pantalons i americana grisos, corbata gens llampant– i denominació –banc líder, bufet d'advocats de renom– convencional les gasten de la mateixa manera, o pitjor. El Tribunal Suprem ha condemnat Alfredo Sáenz, conseller delegat de Banco Santander, a vuit mesos de presó i inhabilitació per exercir de banquer, per delictes d'acusació falsa contra uns deutors i d'intent d'estafa processal comesos l'any 1994, quan presidia Banesto. Endurint la sentència de l'Audiència de Barcelona –que també havia condemnat el director regional del banc a Catalunya i l'advocat Rafael Jiménez de Parga–, el Suprem declara provat que, en no poder cobrar d'una empresa, es van inventar que uns accionistes minoritaris s'havien compromès a respondre del deute i van presentar una denúncia per estafa i alçament de béns que l'inefable Pascual Estevill va admetre a tràmit, i es va engarjolar els denunciats. El jutge (també molt ben vestit, ell) va acabar sent condemnat per prevaricació, els acusats van ser absolts i Sáenz recorrerà fins al dia del judici final.