Les ungles de la Sra. Veray
No coneixia el saló de plens de l'Ajuntament de Girona, així que aprofito que n'hi ha un per tafanejar. Què dius, que hi ha una moció de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística? M'hi quedo! Però i si me'n canso? M'asseuré al costat de la porta, sota la lloança “al invicto general Prim [...] celoso guardador de la honra de España”. I així, d'honra a honra, de zel a zel, arriba el torn de la Sra. Veray. No ha parat de rosegar-se les ungles. I jo que penso: millor, potser així no esgarraparà... Apa que no! Quan arriba el seu torn sobre la moció es torna com l'ós que veu de lluny la presa i ja engega urpades a l'aire... El regidor Olòriz la deixa en evidència des de la ironia. El d'ERC li demostra que el PP s'està inventant polèmiques que després abonen els tribunals espanyols. El de CiU li recorda que ella no ha trepitjat mai una aula per parlar amb tanta impostura, i el del PSC fins i tot li rebat les seves raons des del terreny de les competències legals...
Però la Sra. Veray ni s'immuta. Ella ja ha fet el que li tocava: emmerdar el seu tros d'hàbitat, repetir –i repartir– al dictat la porqueria fermentada en les cadenes digitals, propiciar la mort per ofec d'una llengua sense que es noti gaire. D'aquí tant de desfici rosegador: grapejar fems deixa rastre. Ningú no li ha de veure dol a les ungles...
