64.236

No, no és cap número de la loteria. És el que va costar un acte d'una hora de durada que va organitzar el Consell General del Poder Judicial el primer de juny de l'any passat: el de l'entrega de despatxos de la seixantena promoció de jutges. Exposo aquesta xifra perquè, amb alguna excepció puntual, no vaig llegir que cap dels aguerrits defensors de l'austeritat i la limitació de la despesa pública evoqués llavors la fi del món, com sí que han fet ara perquè l'acte de normalitat lingüística al Senat, dimarts passat, va costar 12.000 euros. És el que té de bo la memòria: que desemmascara els que modelen els fets d'acord amb els seus interessos. No és casualitat que els que fan aquestes lectures torçades de la realitat siguin els mateixos que detesten i s'oposen a qualsevol intent de rememorar el passat.

Jo vaig trobar molt útil el ple del Senat de dimarts, però no perquè es pogués utilitzar el català i així es visualitzés que a l'Estat hi ha altres llengües oficials, a més de l'espanyola, sinó perquè va contribuir a fer caure una màscara. El PP, el moviment del pensament únic, va quedar ben retratat. Si a alguna ànima càndida li quedava algun dubte, Mariano Rajoy va remarcar que això d'expressar la diferència i la pluralitat no passa en els “països normals”. Tot adobat amb la cançoneta de la despesa inútil, argument que els turiferaris van aplaudir.

Al capdavall, com més agressions rebi la nostra nació, més catalans es convenceran de quina és la millor solució. O sigui que, mira per on, d'aquí a uns anys encara haurem d'estar agraïts al PP.