Rebuig frontal
L'onada neojacobina i recentralitzadora sembla que hagi agafat embranzida. Ara resulta que la culpa de la crisi és de les autonomies i, molt particularment, de la nostra nació catalana. La realitat de les xifres és radicalment diferent, perquè el dèficit de l'Estat espanyol prové, en un 60%, de la superestructura estatal. De fet, la fórmula del “cafè per a tothom”, de fa més de trenta anys, ara fa figa perquè el sistema (forçat i artificial) que va generalitzar l'autonomia era per contrarestar les ànsies de llibertat de Catalunya; a més, l'administració central ha seguit mantenint institucions totalment anacròniques com el Ministeri de Cultura. Des de casa nostra, govern, partits i societat civil hem de reaccionar amb un rebuig total envers aquestes propostes homogeneïtzadores. No podem permetre aquesta exasperant burla envers l'autogovern català, la qual cosa comporta desequilibris financers i problemes de cohesió social (pobresa, integració de la immigració, atur...). Per altra banda, des del vessant polític, cal tenir molt present que les nacions sense estat, si no s'enforteixen i assoleixen una sobirania real, acaben morint. Ara i aquí, el més important és combatre la resignació. Hem de seguir lluitant i avançant. Que els centralistes facin el que vulguin amb l'Estat autonòmic, però cada cop hi ha menys dubtes que el que ens cal de debò als catalans és l'autonomia de Portugal.
