Amb l'excusa de...

Amb l'excusa de la crisi algunes veus del PSOE ja van mirar de frenar el debat del nou finançament i, de passada, la negociació. Entre ells, Felipe González, flamant nou fitxatge de Gas Natural a raó d'uns 126.000 euros –bruts– a l'any. El maig del 2008, l'expresident del govern espanyol advocava per ajornar el sistema consagrat en l'Estatut per la situació econòmica. No era el moment, deia.

El sistema es va acabar tancant l'estiu del 2009, amb un any de retard, i algunes concessions respecte a la redacció –en alguns punts ambigua– de la carta catalana. Havia de ser un sistema necessàriament exportable a la resta de territoris inclosos en el règim general, que rebés el vistiplau de tots. El model autonòmic va ser l'excusa, aleshores.

Aquell model, coartada oportuna per al finançament, és el que és en el punt de mira del PP i del PSOE. Hi ha matisos entre els dos partits, però el fons és similar. L'expresident espanyol José María Aznar va ser el primer que, divendres, va posar veu a les amenaces que s'han anat sentint els darrers dies. Ho va fer relacionant la crisi amb l'estat de les autonomies que considera inviable. El líder del PP, Mariano Rajoy, s'ha afanyat a dir que el seu partit no qüestiona el model, una declaració que entra en contradicció amb el projecte de reforma pensat, en la qual es preveuria la possibilitat de “retallar” les competències transferides als territoris.

El tema del PSOE és més subtil. Primer s'anuncien mesures “potents i agosarades” per coordinar la despesa autonòmica. Després José Luis Rodríguez Zapatero assegura –en una entrevista al Financial Times perquè, en un moment en què el rescat de l'Estat espanyol sona com a possibilitat, se n'assabenti tothom– que el seu govern intervindrà si els territoris no compleixen els objectius d'estabilitat pressupostària, i, finalment, Hisenda concreta que una de les possibilitats en el cas de Catalunya és que se li delimiti l'endeutament. El president espanyol es va veure, ahir, obligat a calmar els ànims davant l'enrenou per l'ofensiva.

Sempre hi ha una excusa o altra de l'Estat per posar el fre. I, ara, de nou l'excusa és la crisi...