Polítics transversals

De tant en tant emergeixen del fons dels diccionaris paraules que es popularitzen amb un significat més ampli que el que els mateixos manuals els atorguen. Fa uns anys, es va posar de moda l'adjectiu sostenible. Ara la moda és que tot sigui transversal; els actes, les festes, les manifestacions, els homenatges, les formacions polítiques, els governs... Sostenibilitat i transversalitat s'han convertit en les grans virtuts laiques dels nostres dies, més enllà de les teologals i les cardinals de la vella escola. Cada dos per tres tenim notícia d'actituds i conductes fidels al nou designi. Successivament hem vist com els conspicus socialistes Sobrequés, Mascarell i Pluma s'integraven en l'òrbita convergent. Les persones que feien aquestes piruetes rebien fins fa poc el despectiu nom de trànsfugues, però ara són tractades amb una altra consideració: gràcies a alguns d'ells el nou govern català podrà ser qualificat de transversals. I ells mateixos, si no abandonen del tot el carnet, el tracte o el compromís amb l'antiga militància, poden ser tinguts igualment per transversals, amb la corresponent connotació positiva: oberts de mires, generosos, capaços de concertació i de consens. Ignasi de Loyola recomanava “en tiempos de desolación no hacer mudanza”, però aquí és justament en hores de daltabaixos quan es produeixen més mudances ideològiques i polítiques per evitar la pèrdua de les cadires.

El cas més cridaner dels últims dies és el del senyor Rafael Olmos. El conseller Saura, que l'havia fet director de la policia autonòmica i l'havia cessat com a buc expiatori dels seus propis errors, li va preparar unes oposicions a mida per assegurar-li la supervivència. Denunciat aquell procés per l'Oficina Antifrau, tot feia pensar que perdia la feina. Doncs no: el successor de Saura, Felip Puig, l'ha incorporat al nou equip del departament. I sabeu amb quin càrrec? No podia ser amb cap altre més adequat que aquest: “Assessor de projectes transversals”.