Dèiem

Són conegudes les paraules de fra Lluís de Lleó quan, després d'anys de persecució i presó injusta per la inquisició, va ser alliberat i va tornar a la seva càtedra de la Universitat de Salamanca: “Decíamos ayer”. Significava això que donava per no existits els anys de la seva vida malmesos per raons d'odi a la intel·ligència i enveja. Però també es podrien fer servir aquestes mateixes paraules per posar en relleu la pertinença i directa aplicació d'arguments del passat en l'actual present.

Hi ha pocs dubtes que tots aquells que són partidaris d'una recentralització de l'administració pública a Espanya, tant a la dreta com a l'esquerra, iniciaran una campanya amb ajut de certs mitjans de comunicació sobre l'opinió pública per tal d'aconseguir un argument polític acceptat per la majoria que permeti al govern sortint de les eleccions generals del 2012 introduir canvis en el repartiment de poder entre govern estatal i comunitats autònomes, per tal de retallar les competències i els recursos econòmics de què aquestes disposen. Les raons esgrimides són que la duplicitat i el desplegament de competències a les comunitats autònomes són més ineficients en l'exercici que una acció general feta per a tot l'Estat, a causa de la manca de massa crítica i la innecessària competència entre serveis.

La proximitat als problemes permet definir les prioritats, és a dir, saber què és important i què és secundari. El cost d'oportunitat mesura el cost perdut per fer el que no és essencial deixant de fer el que sí que ho és. Aquí té avantatges el federalisme. Aquesta major eficiència s'ha de contraposar amb el cost de fer, que pel que fa a mobilització de recursos i de generalització de processos pot ser en algun cas menor, si es fa de manera general, per a tots, que si es fa de manera parcial, només per a alguns territoris o províncies, avantatges, aquests, del centralisme.

És fàcil fer demagògia sobre la necessitat d'una recentralització de l'Estat en temps de crisi, però és incert que un estat centralitzat sigui més eficient en conjunt que un de federal. No es pot racionalment mantenir que França funciona millor que els EUA.

L'època de més creixement de l'economia i del nivell de vida s'ha produït a Espanya en els últims trenta anys a partir de la instauració del règim de les autonomies amb l'arribada de la democràcia i la integració a Europa. El balanç no ha estat objectivament negatiu.

Però hi ha possibles millores: en concret, és el govern central, el responsable de no haver reduït la seva pròpia estructura malgrat haver fet transferències a les comunitats, i cal recordar que, del dèficit de l'Estat, les comunitats autònomes en son responsables de menys del 20%, proporció tres vegades inferior a la del govern estatal en funció dels recursos que aquest i aquelles gestionen. No seria també el moment de recordar que l'excessiu dèficit de certes comunitats autònomes contribuïdores directes té efectes inevitables que demanen correccions?

El que no es mesura no existeix i, per tant, prèviament a la potencial modificació del règim autonòmic de gestió pública, s'han de quantificar per cada servei els avantatges de la centralització i de la descentralització, i extreure'n conseqüències. Fins i tot si hi hagués casos que requerissin una modificació, on hi ha escrit que les carències d'un sistema impliquen immediatament la seva substitució per un altre de radicalment diferent? Què impedeix que de l'anàlisi de la situació es puguin derivar les necessitats d'introduir modificacions parcials que optimitzin els processos de gestió? Quan les conclusions precedeixen l'anàlisi, hi ha dret a sospitar que el que s'utilitza com raons són simplement excuses. Alguns polítics han utilitzat l'argument que l'Espanya de les disset autonomies pot ser un problema, acceptant els arguments que fan servir els que ataquen el règim autonòmic, però fent l'excepció de Catalunya, perquè aquesta comunitat té, segons ells, raó de ser, i les altres, menys. Aquesta argumentació posa Catalunya a la defensiva, perquè s'admet la crítica i es modula la resposta. Dialècticament és més eficaç i més clar demandar les raons que sustenten les tesis dels que ataquen l'administració autònoma en el cas concret de Catalunya. Vegem totes les dades del problema i analitzem-ne no només alguna de manera parcial.

S'argumentaven en un article publicat fa uns dies en aquest diari els avantatges de la monarquia quant al manteniment de la Constitució i el seu desenvolupament en els últims trenta anys. A partir d'aquest atac al règim autonòmic, l'argument guanya força. El petit necessita la protecció de la llei. Un canvi de règim a Espanya no seria per als que defensen una estructura federal una bona notícia, perquè augmentarien els riscos d'una involució de l'estructura de l'Estat. L'estratègia hauria de ser ara mantenir l'estructura actual de les administracions públiques, i nomes fer canvis per causa justificada i quantificada. Els mariners saben que al mar s'ha de saber navegar, que no és altra cosa que saber exactament on s'és i navegar “en conserva” quan fa molt vent.