1930
El Rouco li devia escalfar les orelles, perquè una d'així no podia sortir d'ell. El cas és que el Sant Pare, vingut a casa, va dir que avui dia a les Espanyes els de missa estem com el 1930, amb Satan “rugiendo” contra els catòlics.
Em temo que el susdit cardenal en aquells anys encara era a les butxaques del Pare Etern, però tant se val, ha sortit de mena “rugiendo” per l'altra banda. I no ho veu clar.
És cert que l'Azaña, àlies el Verrugas, va declarar solemnement, com un Robespierre de butxaca, que “España ha dejado de ser católica”. S'hi va conèixer. Dia vingué en el qual els meus de can Culapi s'hagueren de treure faixa i sotana, ensenyant unes calces o massa estretes o massa balderes. A hores males, el meu col·legi Balmes va dir-se Acadèmia Penyafort. I no en dic més, que en diria moltes. El fervor menjacapellans va dar-nos els carnatges i els màrtirs del 1936.
Però, justament en aquests dies, vam viure un esclat de cristianisme com mai. Almenys a Catalunya. Només una. A la Federació de Joves Cristians passàvem de deu mil, érem els reis del bàsquet, del ping-pong i de les caramelles. A hores males, més de dos-cents màrtirs.
Espanya ja no era catòlica. Però l'Azaña va morir amb els sagraments. Diuen. I hi va morir el Companys, com sap tothom i s'ho callen. Si voleu, aquells prohoms eren anticatòlics, però no eren anticristians.
Ben clar, del 1930 al 1939, no érem com ara. Ara les ballem pitjors.
Cert que, en aquells dies passats, n'hi hagué de fanàtics menjacapellans, talment la nostra crosta se les feia a tornajornals. Però ara, amb el Rouco enyorant temps passats no fa massa, patim un fanatisme fet carcúndia no ja contra el catolicisme. És contra qualsevol besllum de cristianisme. Només cal veure'ls enfaristolats amb en Gaudí.
Però hi ha un pitjor. No hi ha brotada de joia en una església, avorrida fins en les cançons, mentre els capellans joves ens surten de la crosta i els vells s'enreveixinen emparant-se en un concili que tururut viola.
Escric tranquil. Sense que ho acabem d'entendre, l'Església sura fins quan sembla negar-se. Hi ha l'Esperit Sant.