Els espies espiats per espies espiats

És curiós i gairebé divertit sentir les proclames escandalitzades dels responsables polítics francesos després de la descoberta d'un afer d'espionatge industrial al si de Renault. El ministre d'Indústria, Éric Besson, amb la veu greu i la mirada fosca, ha parlat públicament d'un cas flagrant de “guerra econòmica” i molts comentaristes semblaven patir en carn pròpia aquest intent de violació de la intel·ligència francesa per part, sembla, dels xinesos. Immediatament, els reportatges de la televisió han evocat el cas famós, present en cada memòria com una ferida nacional mai ben bé cicatritzada, del Tupolev, aquell avió que, als anys seixanta, va sorgir de les fàbriques soviètiques amb una tal evidència de similitud amb el Concorde que no va deixar cap dubte sobre el fet que els russos havien robat la tecnologia francobritànica...

Una vegada més, doncs, França es troba a la punta de la tecnologia mundial –aquesta vegada en la concepció dels motors elèctrics dels cotxes dels propers anys– i una vegada més una potència estrangera ve, suborna, roba i intenta suplir amb diners allò que no pot tenir amb geni... És curiós i gairebé divertit que aquest afer hagi estat revelat una setmana després que un diari noruec publiqués un dossier sobre l'espionatge industrial al món a base de les dades fornides per Wikileaks.

Segons aquestes fonts, no hi hauria entre els països occidentals cap potència que pugui competir amb França en l'art subtil d'anar a robar secrets industrials a l'estranger. I no només en països llunyans, sinó entre els propis aliats i en particular al si de la Unió Europea. Així, Wikileaks cita un informe diplomàtic alemany en què un industrial declara que, “pel que fa a l'espionatge industrial, França és l'imperi del mal”. Aquest mateix informe cita també una declaració confidencial de l'ambaixador dels Estats Units a Alemanya: “L'espionatge francès és tan desenvolupat que les destrosses que provoca en l'economia alemanya, en la seva totalitat, són més importants que les destrosses provocades per la Xina o Rússia”.

Aquest dossier noruec ha donat lloc a una nota de premsa de l'agència francesa AFP, però ha estat tractat discretament pel conjunt de la premsa. És clar, cap polític no ha fet cap declaració sobre aquestes acusacions, ni ha respost a cap pregunta que, per cert, cap periodista no sembla haver fet. Els dolents, els lladres, els malparits actuen contra França, i França es defensa, però mai França no podria actuar contra els altres amb la mateixa dolenteria.

Un país que, als anys setanta, va inventar l'eslògan “nosaltres no tenim petroli, però tenim idees” per essència no necessita anar a cercar el que fan els altres. Si la probitat és germana del geni, França és honrada fins al moll de l'os.