Fer foc nou
Si algú es pensava que ja ho havia vist tot amb l'esperpent del nom de l'aeroport de Reus, s'equivocava. Com si no en tinguéssim prou de ximpleries, s'ha desfermat una tempesta –afortunadament lleu: els deu fer vergonya– sobre l'origen de la persona que ha de presidir l'Autoritat Portuària de Tarragona. Es veu que fer que el port funcioni millor o pitjor –s'exportarà més, tindrà millors infraestructures, serà més sostenible– depèn d'una partida de naixement.
I no cal que gastem les energies col·lectives en temes menors, com ara que una cosa és nomenar el president i una altra decidir la política portuària –això ho fan a Madrid, que allí hi entenen molt, de la cosa marítima– o pensar on van els ingressos del port (ho endevineu? Era molt fàcil...) O la manera d'integrar millor els espais portuaris i la ciutat, que sí que hauria de ser la preocupació de l'Ajuntament de la ciutat. Tot això no importa, si el president és del meu poble.
El que és més depriment, és que tinc la convicció que, amb papers canviats entre govern i oposició, els discursos no variarien gaire de contingut. I serien igual de provincians. Posats a fer, estaria molt bé un president –o presidenta, també seria un bon canvi– alemany, argentí o japonès: sobretot si hi entén, en ports. L'aire fresc mai no ha fet mal a ningú, i a Tarragona ens fa molta falta obrir les finestres.
