Trossos

Autonomies

A Madrid corre la brama que el model autonòmic és un problema econòmic, en temps de crisi. Tenen raó. S'ha d'inventar una altra cosa. L'estat de les autonomies amb cafè per a tothom –bascos i navarresos a part– no funciona. No estava mal pensat, va servir durant un temps, però ha generat perversions que cal corregir. Però si això es fa, el problema de fons, pel qual es va crear el sistema i que el sistema no ha resolt, persistirà. És la qüestió catalana.

Centralisme

El model d'estat de les autonomies igualitari –que no era el de la Constitució– ha donat impuls a moltes zones peninsulars marginades pel centralisme de l'Estat. Va ser un bon model per a la redención de las provincias, en terminologia del XIX. Però a un preu exagerat. Per tal de ser com els catalans, aquestes autonomies han generat estructures excessives, han pres decisions exagerades –l'aeroport de Ciudad Real en seria el monument– i han esdevingut irracionals.

Catalunya

Però les autonomies no les van inventar per descentralitzar l'Estat, sinó per aigualir la reivindicació catalana. Per tant, si el problema és que les autonomies descentralitzadores s'han passat de llarg, que les retallin. Però el cafè per a tothom va quedar curt per solucionar el problema català. Que no és de descentralització administrativa, només, sinó també de reconeixement polític. La solució és retallar l'autonomia on va llarga i allargar-la on va curta.